HERA / JUNO

En el panteó olímpic de la mitologia grega, Hera és l’esposa i la germana de Zeus. Nascuda dels titants Cronos i Rea, és la defensora i representant del matrimoni, fet que esdevé una ironia en comprovar que la fidelitat del seu marit al matrimoni no era gens habitual. També germana de Posidó, Hades, HèstiaDèmeter, és la deessa del cel. La seva equivalent en la mitologia romana és Juno.

Els seus animals sagrats són el paó blau, el bou i el cucut. Les seves plantes representatives són la sempreviva, la granada i el lliri.

Tot i ser la màxima representant de la unió matrimonial, no destaca com a mare. Resultat de la relació amb Zeus va engendrar a Ares, déu de la guerra, Hebe, deessa de la joventut, Eris, deessa de la discòrdia i Ilitia, deessa dels parts. Hefest, fill d’Hera i únicament d’aquesta, va ser concebut resultat de la gelosia que caracteritza la deessa. Tot i això, Zeus i Hera, disgustats per la seva lletjor, van decidir expulsar-lo de l’Olimp. Més tard, aquest es venjarà construint a la seva mare un tro del qual no es va poder aixecar fins que Dionís el va emborratxar i li va donar a canvi el privilegi de prendre Afrodita com a esposa.

El seu enemic més conegut va ser Hèracles (Hèrcules) ja que era fruit d’una infidelitat de Zeus amb Alcmena. Hera serà l’encarregada de posar més obstacles en els dotze treballs que li van ser manats.

I és que la gelosia d’Hera no coneixia límits. Alguns exemples són el de Calisto, que serà convertida en óssa a causa de la seva relació amb Zeus o el de Leto que es veurà obligada a fugir per trobar un indret en el qual poder donar a llum Apol·loÀrtemis.

I així amb un munt més de personatges com poden ser Ío, Lamia, o Gerana… totes convertides en monstres per haver mantingut relacions amb Zeus.

Els seus llocs de culte eren Samos, Olímpia, Atenes, Eleusis, Epidaure, Corint, Nèmea, Esparta, Argos i Herea.

És representada majestuosa i solemne, sovint en un tro i portant el polos, una alta corona cilíndrica que vestien les grans deesses. També pot portar una diadema i a la seva mà sovint subjecta una granada, símbol l’amor i la fecunditat , o un ceptre.

Tornar a la pàgina anterior -> PANTEÓ

Anuncis