HEFEST / VULCÀ

Hefest (Ἥφαιστος) és el déu del foc. És fill de Zeus i Hera, però a vegades es diu que Hera el va engendrar ella sola, plena de ràbia pel naixement d’Atenea (deessa que Zeus va portar al món sense la intervenció d’una dona). Pertany a la segona generació de déus. L’identifiquem amb el déu romà Vulcà.

Escultura d’Hefest, feta per Guillaume Coustou, del Louvre.

Hefest és un déu coix i d’aquest defecte físic se’n donen varies explicacions. La més famosa és la citada per la Ilíada: Hera discutia amb Zeus per Heràcles i quan Hefest sortí en defensa de la seva mare, Zeus l’agafà pel peu i el llançà fora de l’Olimp. El déu va estar caient per l’espai un dia sencer fins a donar amb la terra: l’illa de Lemnos. Allà els ciutadans els van reanimar però quedà coix per sempre. Una altra història és narrada, també, a la Ilíada: Hefest era coix de naixement i la seva mare, avergonyida, va decidir ocultar-ho a la resta de divinitats i per això el llançà des de l’Olimp. Hefest va caure a l’oceà on va ser recollit per Tetis i Eurínome que el salvaren i el criaren durant nou anys. S’ha intentat fusionar aquestes dues versions imaginant que Hefest, llançat per Zeus fora de l’Olimp, va caure al mar i no a Lemnos.

És el deu dels metalls i la metal·lúrgia. Governa sobre els volcans, que són els seus tallers, i en aquests treballa amb els seus ajudants, els Cíclops. A ell acudeix Tetis per forjar unes noves armes per a Aquil·les.

El déu va combatre a Troia, de la mateixa manera que ho va fer a la Gigantomàquia, on va matar al gegant Cliti donant-li un cop amb un ferro incandescent. També va participar en la creació de Pandora, ja que va fer el motlle del seu cos amb fang.

Tot i físicament deforme, ha estat amb dones molt belles: Càrite, Àglae… Però sobretot són famoses les seves aventures amb Afrodita. Zeus els havia unit però ella no va tardar gaire en convertir-se en l’amant d’Ares.

El marit va perdre el control d’ell mateix i de la feina que tenia entre mans; tot seguit va preparar amb la llima unes cadenes, una malla i uns llaços de bronze, que no es podien veure a simple vista; (…) Quan l’esposa i el seu amant adúlter van anar a reunir-se al llit, gràcies al’habilitat de l’espòs i l xarxa preparada d’aquella manera inusitada, tots dos van ser enxampats i quedaren capturats enmig de les seves abraçades. (…) Els immortals van riure i, durant molt de temps, aquesta va ser la història més comentada en tot el cel.”

Venus i MartLes Metamorfosis (Llibre IV)

Se li atribueixen alguns fills com l’argonauta Àrdal, Perifetes i Erecteu.

Pintura d’Hefest sorprenent Mart i Venus.

 

Tornar a la pàgina anterior -> PANTEÓ

Anuncis