AFRODITA DE CNIDO

220px-cnidus_aphrodite_altemps_inv8619

 

Aquesta escultura exposada als Museus Vaticans de Roma és una còpia de l’escultura original de Praxíteles. Aquesta va desaparèixer en un incendi de Constantinoble, ciutat on l’emperador Teodosi havia ordenat que portessin l’escultura.

Se sap que feia 205 cm d’alçada i que datava de mitjans del segle lV aC. Va ser realitzada en marbre de Paros i recoberta amb diverses capes de cera transparent que fonia els colors amb els quals originalment estava pintada (policromada).

2015-rep_-santuario-afrodita-de-cnidos-det_-estatua-prc3a1xiteles-550x321
–                                            – Fotografia extreta de periodistas-es.com

 

Es tractava d’una imatge de culte que, segons Llucià, estava instal·lada en un templet obert de la ciutat de Cnido, fet que permetia contemplar la imatge des de diversos punts de vista. Tot i això, les escultures de Praxíteles estaven concebudes per ser observades des de davant, ja que aquesta és l’única forma d’observar la forma de la figura en la seva totalitat.

”Ara, en decidir ancorar en Cnido per veure el temple d’Afrodita, famós per posseir un veritable exemple de l’habilitat de Praxíteles.”

Amores, Llucià de Samosàta

Aquesta és la primera representació coneguda d’un nu en la història de l’art grec. Fins ara la dona o deessa era representada vestida o coberta amb una túnica que transparentava la seva anatomia mitjançant  la tècnica del drap mullat.

Per tal de trencar el convencionalisme que no permetia mostrar el cos femení en l’art, l’autor plasma el moment en el qual la deessa s’està banyant i així pot mostrar el seu cos nu.

cnidus_aphrodite_altemps_inv8619_n3Representa la deessa de peu, sense roba, amb una cinta als cabells com a símbol de feminitat i amb els cabells recollits en un monyo. S’aguanta sobre la  cama dreta, mentre que l’esquerra sembla relaxada i flexionada. Amb la mà esquerra sembla posar o recollir un mantell situat sobre una àmfora mentre que amb la dreta, amb un gest de vergonya, com si hagués estat descoberta inesperadament, intenta tapar-se el pubis.

La postura està marcada pel contraposat consolidat ja al segle V aC. Aquest estabilitza la figura, creant una curvatura al maluc que aporta a l’escultura la forma de ‘’S’’ , que constitueix l’anomenada corba praxiteliana. Com a tercer peu i per tal que la figura no caigui, l’autor utilitza una àmfora mig coberta per un drap que en dissimula la vertadera funció.

Els acabats escultòrics demostren un domini tècnic important. L’autor crea un sfumato amb la llum, ja que llisca uniformement pel cos mentre que el mantell és l´únic element en el qual s’observa un gran contrast lumínic.

Per últim cal destacar l’actitud humanitzada de la deessa, avergonyida i somrient. Aquesta escultura és una de les més famoses de l’escultor i representa en la historia de l’art la creació de l’ideal de bellesa femení. La model per a l’obra va ser l’amant de l’escultor, Friné, famosa per la seva bellesa.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: studyblue.com