AFRODITA / VENUS

Afrodita (Ἀφροδίτη) és la deessa de l’amor, el desig i la bellesa. Pertany a la segona generació de déus. Sobre el seu naixement trobem dues versions diferents:

  1. És considerada filla de Zeus i Dione (una de les deesses de la primera generació).
  2. Va néixer dels òrgans sexuals tallats d’Urà, els quals van caure al mar i engendraren Afrodita, el nom de la qual es compon d’ἀφρος (escuma) i διτη (nascuda).
El cèlebre Naixement de Venus de Botticelli.

S’identifica amb la deessa romana Venus. Els seus animals són els coloms, que arrosseguen el seu carro i les seva flor és la rosa.

La deessa va ser casada amb Hefest, però en realitat estimava Ares. Tots dos junts van protagonitzar un episodi en el qual Hefest va descobrir els dos amants i tot l’Olimp va ser testimoni d’aquest adulteri. Ares i Afrodita varen tenir un fill, Eros.

Tanmateix, els amors de la deessa no es varen limitar a Ares: quan Mirra va infantar Adonis, la deessa el va recollir i el donà a Persèfone. Però anys més tard ambdues deesses se’n van enamorar, fet que va provocar la mort del jove. Finalment, Zeus va decidir que un terç de l’any estigués amb Persèfone i dos terços de l’any amb Afrodita.

En una altra ocasió, Afrodita fou castigada a enamorar-se d’un vulgar mortal i de la relació entre la deessa i Anquises va néixer el famós Eneas.

Un dels mites més famosos en què la deessa intervé és el de la Poma de la Discòrdia: Eris (Discòrdia) llençà en mig dels convidats a les noces de Tetis i Peleu una poma d’or en la qual es pot llegir “per a la més bella”. Això creà un conflicte entre Atenea, Hera i Afrodita, que acaba desencadenant una guerra entre Troia i Grècia, a causa del suborn ofert per la deessa a Paris a canvi de la poma.

Afrodita-Venus va ser escollida protectora de Roma, ja que era la mare d’Eneas i, per tant, origen de la gens Júlia. Cèsar va construir un temple sota el nom de Venus-Mare.

En les representacions artísitques al començament se la feia tapada, però exuberant. Es va començar a representar nua durant l’època hel·lenística. Per a molts artistes és l’ideal perfecte de bellesa femenina.

Temple dedicat a Venus al Fòrum Romà.

Tornar a la pàgina anterior -> PANTEÓ

Anuncis