Altres personatges

  • Àiax el Gran: Heroi llegendari de l’antiga Grècia. Rei de Salamina, una petita illa grega. És cosí d’Aquil·les. Descrit a la Ilíada com ‘’de gran estatura’’ i ‘’colossal’’ només era superat per Aquil·les en força i valentia. No va ser ferit en cap de les batalles descrites per Homer i mai va ser ajudat per cap déu. Àiax esdevé el paradigma del treball dur i la perseverança.
  • Amaltea: Cabra amb la llet de la qual es va alimentar Zeus. De vegades se la representa com una nimfa que alimenta Zeus amb llet de cabra i altres és la cabra. Segons el mite, Júpiter va trencar una de les seves banyes jugant i en consideració la va transformar en un corn de l’abundància, símbol de riquesa i atribut de molts déus de l’Olimp: Gea, Hades, Hermes
  • Anquises: Últim rei de Dardània i pare de l’heroi Eneas. Fill del rei Capos i Temiste, un dia se li aparegué Afrodita en forma humana i tingueren relacions, de les quals nasqué Enees, protagonista de l’Eneida de Virgili.
  • Antínous: Jove d’origen humil, famós per la seva bellesa extraordinària i conegut per la seva estreta relació amb l’emperador Adrià. Va néixer a Bitínia entre els anys 110-115 dC i va morir ofegat al riu Nil a l’any 130 dC.La seva mort possiblement fou un sacrifici voluntari per salvar la vida de l’emperador. Un cop mort, Adrià va decidir divinitzar-lo i va difondre la seva imatge en diverses formes (escultures, monedes…). Un cop es va unir al seguici de l’emperador amb només 13 anys, va esdevenir el seu amant i el va acompanyar en gran part dels seus viatges per l’Imperi. Segons l’opinió majoritària, sembla que la relació que tots dos van mantenir era la coneguda i acceptada pederàstia grega (paiderastia -> l’amor pels nens) en la qual s’establia una relació eròtica entre un adolescent i un home adult.
  • Aquil·les: En la mitologia grega, Aquil·les fou un heroi de la guerra de Troia i un dels principals protagonistes i guerrers de la Ilíada d’Homer. La part més coneguda de la vida d’Aquil·les és la que té a veure amb la seva participació en la guerra de Troia. Tetis, la seva mare, sabia des d’un principi que el seu fill moriria durant el transcurs de la guerra. Per aquest motiu, el va enviar a la cort del rei Licomedes, on s’amagà fent-se passar per noia. Els aqueus van comprendre que no podrien prendre Troia sense Aquil·les, i van enviar Odisseu a buscar-lo. Un cop descobert, va ser un dels guerrers més espectaculars de la guerra, però va cometre un error al dir a la princesa troiana Polixena quin era el seu punt feble. Polixena va informar el seu germà Paris sobre el punt feble de l’heroi i aquest li va clavar una fletxa en el taló dret.
  • Ariadna: Segons la mitologia grega, era la filla del rei de Creta, Minos, i de Pasífae. Coneguda pel seu amor cap a Teseu, el qual ajudarà a superar el laberint del Minotaure, va ser abandonada pel mateix a l’illa de Naxos. Segons el mite, Teseu va ser obligat per Dionís a marxar, ja que el déu volia estar amb la princesa. I així serà perquè tindran sis fills: Enopió, Estàfil, Peparet, Toes, Eurimedont i Filiant. Malgrat tot, va continuar enamorada de Teseu fins a la seva mort. Quan aquesta morí, Dionís la rescatà d’Hades i la convertí en la constel·lació de la corona Boreal.
  • Ascani: També anomenat Iulus, va ser el fundador i primer rei d’Alba Longa. Era fill d’Eneas i de la princesa troiana Creüsa, filla del rei Príam. Durant la guerra de Troia, fugí amb el seu pare en recerca d’unes terres per establir un nou llinatge. Quan el seu pare fundà Lavínium i morí, Ascani va decidir fundar una nova ciutat, Alba Longa.
  • Asclepi/Esculapi: Era el déu de la medicina, fill d’Apol·lo i de Coronis. Segons Homer, espòs d’Epíone i pare de Macàon i de Podali. Segons les tradicions, Asclepi no sols era capaç de curar els malalts, sinó també de reviure els morts. La llegenda explica que un dia estava a casa de Glauc, a qui havia de curar, i mentre meditava com fer-ho, aparegué una serp que s’enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les quals el va fer reviure. A partir de llavors Asclepi feu servir la mateixa herba per reviure els morts.

  • August: (63 aC-14 dC) Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus),  conegut com a Octavi, després de l’assassinat de Cèsar, que l’havia declarat  hereu per testament, va formar part del segon triumvirat juntament amb Marc Antoni i Lèpid, dels qual es va desfer més endavant. Un cop es va fer amb tots els poders, va rebre els títols d’Imperator  i d’August en el Senat l’any 27 aC.  Va dirigir lluites contra àsturs, càntabres i germànics.  Va conquistar la conca del Danubi i va proporcionar a l’Imperi una època de pau, estabilitat i esplendor cultural (Pax Augusta) que va durar dos segles.
  • Cacus: Monstre de la mitologia grega. Era fill de Vulcà i treia foc per la boca. Vivia al mont Palatí, futur emplaçament de la ciutat de Roma. Es dedicava a matar els habitants de la zona per tal d’alimentar-se. Va ser derrotar per Hércules.
  • Centaure Nessos: En la mitologia grega, Nessos era un famós centaure, fill d’Ixíon i la ninfa Nèfele. En un accés de luxúria, va intentar raptar Deianira, esposa d’Hèrcules. Aquest va disparar-li una fletxa enverinada de la sang de l’Hidra de Lerna.  Com a últim acte de maldat, Nessos va assegurar a Deianira que un flitre preparat amb la seva sang faria que Hèrcules sempre li fos fidel. Deianira el va creure i, quan va creure que Hèrcules començava a oblidar-la, va untar una de les seves túniques amb la sang del centaure. Això va provocar una mort molt dolorosa al seu marit.
  • Cronos: Fill d’Urà i Gea. Va ser el rei dels Titans i pare de Zeus, Hera, Posidó, Hades, Hestia, Demèter i Quiró. El mite explica que aquest mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al Tàrtar.  Per por de ser mutilat pels seus mateixos fills, Cronos els devorava només sortir del ventre de la seva esposa. Aquesta amagà el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, va destronar el seu pare i el va obligar a restituir els fills que havia devorat. Amb una dalla i un rellotge de sorra personifica el temps.
  •  Dafne: Filla del déu riu Peneu de Tessàlia i, segons la versió de Fabularum Liber, de la nimfa Creüsa. Va ser una dríada (nimfa dels boscos) mitològica i sacerdotessa de Gea, la deessa de la fertilitat. És coneguda per haver demanat ajut al seu pare quan la perseguia un Apol·lo boig d’amor a causa de les fletxes d’Eros. L’ajuda que va obtenir fou ser convertida en llorer.
  • Eneas: És un heroi de la mitologia romana basat en l’heroi de l’Odissea d’Homer. La seva mare fou la deessa de l’amor, Venus, i el seu pare, el mortal Anquises, príncep troià i rei de Dardània. Amb el temps es convertirà en un dels grans herois troians, que, davant la desfeta de la ciutat, fuig de Troia per fundar un nou llinatge a les terres d’Itàlia. Va tenir un fill, Ascani, amb la princesa troiana Creüsa, la qual va morir abans de fugir de la ciutat de Troia. Quan arribà al Laci, es casà amb Lavínia i fundà la ciutat de Lavínium, a partir de la qual s’esdevindrà la fundació de Roma.
  • Feme: En la mitologia grega, era la personificació dels rumors, les tafaneries i la fama. Precisament la seva equivalent romana seria la deessa Fama. S’encarregava d’estendre els rumors i els fets dels homes, sense importar-li si aquests eren certs o no, o eren justs o negatius. Per aquest motiu no era ben rebuda en les tranquil·litats del cel, i al no ser tampoc una criatura infernal, habitava entre els núvols, provocant desordres i malentesos entre els mortals. En cert sentit la hi considerava una missatgera de Zeus. Feme era filla d’Afrodita encara que moltes fonts assenyalen que era l’última filla que va tenir Gea, que la va engendrar per si mateixa per venjar-se dels déus. Era una criatura alada, d’inaudita rapidesa per complir la seva missió. Tenia un ull darrere de cada ploma i una llengua per cada ull que repetia sense parar tot allò que aprenia. A més, els seus ulls mai es tancaven, perquè a Feme no li afectava el poder del Somni. Sófocles en canvi la fa filla de Elpis, l’esperança.
  • GeaPersonifica la fertilitat de la terra. Va ser la realitat primordial sorgida del Caos. Ella engendrà Pontos i Urà. De la unió de Gea amb Urà, van néixer els titans, els ciclops i els centmans. Mutilat Urà, Gea es va unir amb altres déus, i engendrà les divinitats terrestres com les ourea.
  • Hècuba: Filla de Dimes de Frígia i segona esposa del rei troià Príam, amb el qual tingué més d’una desena de fills. Després de la guerra de Troia, va ser feta esclava per Odisseu. Hècuba va enviar el seu fill petit, Polidor, a Tràcia perquè fugís de la guerra i el va deixar sota la protecció del rei del lloc, Polimestor. Temps més tard, quan va arribar a Tràcia juntament amb més esclaus, Hècuba va descobrir que el rei havia assassinat el seu fill. Per tal de venjar-se li va arrencar els ulls i va matar els seus dos fills. Finalment, Hècuba va embogir, es va convertir en un gos rabiós i va ser abandonada en un bosc.
  • Hércules: També conegut com Hèracles (mitologia grega), era un semidéu fill de Zeus i d’Alcmena, néta de Perseu i esposa d’Amfitrióo. Fou el més gran dels herois mítics, i es caracteritzava per la seva força sobrehumana i per la gran quantitat d’aventures viscudes. Al llarg de la seva vida, va patir diversos atemptats per part d’Hera, que, gelosa de la infidelitat del seu marit, volia acabar amb ell. En un dels intents d’Hera per destruir Hèracles, el va fer tornar boig i assassinar l’ esposa i els fills. Un cop recobrà el sentit va consultar l’oracle de Delfos, disposat a fer qualsevol cosa per tal de redimir-se’n. L’oracle li aconsellà que es posés en mans del rei Euristeu de Micenes i va ser així com van començar els famosos dotze treballs:
    • Matar el lleó de Nemea
    • Matar l’hidra de Lerna
    • Capturar la daina de Cerinea
    • Matar el Senglar d’Erimant
    • Netejar els estables del rei Augies
    • Fer fugir els ocells del llac Estímfal
    • Capturar el bou de Creta
    • Capturar les eugues del rei Diomedes
    • Aconseguir el cinyell d’Hipòlita, la reina de les amazones
    • Robar els ramats del gegant Gerió
    • Aconseguir les pomes del jardí de les Hespèrides
    • Capturar el gos Cèrber i treure’l dels inferns
  • Laocoont: Fou, segons la mitologia grega, un sacerdot d’Apol·lo que es va casar amb Antíope davant d’una imatge consagrada, fet que va provocar la ira d’Apol·lo. Va ser ell qui pronuncià la famosa frase Timeo Danaos et dona ferentes (Desconfio dels dànaus (grecs) fins i tot quan porten regals), quan els grecs van oferir un cavall de fusta com a obsequi per a Poseidó per retornar sans i estalvis a casa. Laocoont va advertir als seus conciutadans, però Atena, partidària de la victòria grega, envià dues serps perquè acabessin amb ell i amb els seus dos fills, Etron i Melanto.
  • Màrsies: Va ser un sàtir que va néixer a Celea (Frígia). Màrsies era un expert tocant l’aulos, una mena de flauta o oboè doble fabricat amb canya, instrument que va descobrir gràcies a Atena. Va atrevir-se a afirmar que ni Apol·lo era millor músic que ell, fet que va despertar la ira del déu, que va convocar un concurs entre Màrsies i ell amb les Muses i Mides de jurat. Tots dos van tocar tan bé, Apol·lo la lira i Màrsies la flauta, que les Muses no van poder decretar un vencedor. Llavors Apol·lo va reptar Màrsies a tocar el seu instrument cap per avall. El déu no va tenir cap problema però Màrsies no va poder, i així les Muses van proclamar guanyador el déu. Finalment, Apol·lo el castigà penjant-lo d’un pi i espellant-lo viu. Segons conta la llegenda, el déu va clavar la pell en un arbre prop del llac Aulocrene; la sang que queia va formar el riu Màrsies, que avui dia desemboca en aquest llac.
  • Medusa: Medusa era un monstre femení, la mirada del qual convertia la gent en pedra. Considerada com una de les tres germanes Gòrgones –Medusa, Esteno i Euríale-, era l’única mortal. Segons el mite, Medusa era una bonica dona humana que va enamorar Posidó. Aquest la va violar en un temple dedicat a Atena. La deessa, després de descobrir la profanació que havia patit el seu temple, va castigar Medusa convertint-la en un monstre. Segons altres versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la seva cabellera, la va canviar per serps. Mentre estava embarassada de Posidó, va ser decapitada per Perseu i de la seva sang va brollar la seva descendència: el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor.
  • Menelau: Va ser el segon fill d’Atreu, rei de Micenes, sent el germà petit d’Agamèmnon, que va succeir al seu pare en el tron. Menelau va accedir al tro­n en casar-se amb Helena, la «infidel» filla del rei Tindareu d’Esparta. Helena era considerada la dona més bella del món, per la qual cosa Menelau no era l’únic pretendent. Quan finalment va ser l’escollit, els altres pretendents van fer un jurament per recolzar-li en cas de tenir problemes amb la seva esposa. Quan Paris va aparèixer i s’emportà Helena, aquests l’ajudaran i s’embarcaran cap a Troia a buscar a la seva esposa.
  • Melèagre: Segons la mitologia grega, Melèagre fou un heroi, fill d’Eneu, rei de Calidó, i d’Altea. Famós per la lluita amb el senglar de Calidó. Si voleu conèixer el relat d’aquesta història podeu consultar-la en el comentari de l’obra següent: Melèagre als Museus Vaticans.
  • Neoptòlem: Segons la mitologia grega, Neoptòlem fou un heroi grec, fill del conegut Aquil·les, que va participar en la guerra de Troia, assassinà el rei Príam i fou el primer rei de l’Èpir. Durant el saqueig de Troia va assassinar, entre d’altes, la princesa Políxena, principal culpable de la mort del seu pare.
  • Níobe: En la mitologia grega, Níobe era una filla de Tàntal i muller d’Amfíon, rei de Tebes. Amb aquest, Níobe va tenir 14 fills, motiu pel qual es considerava millor que Leto, que només havia engendrat 2 fills amb Zeus. Per això, demanava que se li retés culte a ella i no a Leto. Aquest comentari va provocar l’odi dels seus dos fills, Apol·lo i Àrtemisa, que van decidir acabar amb tots els fills i filles de Níobe. Quan la mare va veure els cadàvers dels seus fills, va transformar-se en pedra com havia demanat a Zeus i va ser portada pel vent fins a Lídia, on les seves llàgrimes brollaven en una placa de marbre amb forma de dona.
  • Pàtrocle: Segons la mitologia grega, era fill del tità Meneci. Va ser el millor amic i, segons també es creu, amant de l’heroi Aquil·les. La seva participació en la guerra de Troia és esmentada en el poema èpic d’Homer, la Ilíada.
  • Pegàs: (Πήγασος) era un cavall alat, va ser el primer cavall que va arribar a estar entre els déus. Pegàs era el cavall de Zeus, déu del Cel i de la Terra. Pegàs va néixer del doll de sang que va brollar quan Perseu va tallar el cap a Medusa. Sol representar-se en blanc o negre i té dues ales que li permeten volar.
  • Perseu: En la mitologia grega, era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d’Hèracles ( Hèrcules). Conegut per haver sigut l’assassí de Medusa, va ser enviat a buscar-la per Polidectes, que volia desfer-se de Perseu perquè rebutjava la relació d’aquest amb la seva mare Dànae. Gràcies a l’ajuda d’Hermes i Atena, que li van donar una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut, va aconseguir desfer-se de la Gòrgona. Un cop va tornar, li ensenyarà el cap de Medusa a Polidectes i aquest quedarà petrificat per haver-li desitjat la mort.
  • Polixena: Filla del rei Príam i d’Hècuba, Polixena era princesa de Troia i germana d’Hèctor, de Paris i de Troilos. Aquil·les s’enamorà d’ella i, en una trobada nocturna, la princesa va aconseguir que li digués el seu punt dèbil. L’endemà explica el secret al seu germà Paris perquè pogués matar Aquil·les. Després del saqueig de Troia, fou decapitada davant la tomba d’Aquil·les pel fill d’aquest, Neoptòlem, igual que el seu pare, el rei de Troia Príam.
  • Proserpina: Fou una deessa romana, equivalent a la grega Persèfone. Era filla de Ceres i Júpiter, i esposa de Plutó, amb el qual regnava les regions del Tàrtar. Fou la deessa de la vida, de la mort i de la resurrecció. Plutó, enamorat per obra de Venus, la va raptar i convertir en reina de l’inframón fent-li menjar sis llavors d’una magrana, fet que l’obligava a passar sis mesos a l’inframón (tardor i hivern) i la resta de l’any amb la seva mare. A partir d’aquest mite s’explica la creació de les estacions. Quan Proserpina roman amb la seva mare, Ceres decora la terra amb flors de benvinguda i fa créixer les plantes i les collites, però quan marxa amb Plutó, es perden els colors de la natura, ja que Ceres es dedica únicament a buscar la seva filla.
  • Psique: (en grec “ànima”) era una princesa tan bella que la mateixa deessa Afrodita estava gelosa d’ella. Afrodita va ordenar el seu fill Eros, déu de l’amor, que la castigués portant-la a una roca on seria devorada per un monstre. Però Eros en veure-la va quedar tan impressionat per la seva bellesa que va ensopegar i es va punxar amb una de les seves pròpies fletxes. Psique estava esperant en la roca l’execució quan de sobte va ser suaument elevada pels vents. En despertar, la noia va veure davant seu un magnífic palau d’or i marbre. Quan es va fer de nit un misteriós ésser la va abraçar al llit en la foscor, explicant-li que ell era l’espòs pel qual estava destinada. Ella no aconseguia veure-li la cara, però la seva veu era dolça i la tractava amb tendresa. Abans que tornés l’aurora, l’estrany visitant va desaparèixer, fent-li prometre primer que mai intentaria veure el seu rostre. Un dia va demanar al seu espòs poder anar a visitar a les seves germanes i aquest va accedir. Aquestes, devorades per l’enveja, li van dir que el seu espòs havia de ser un horrible monstre. Quan va tornar i el seu espòs dormia al seu costat va encendre un llum i va veure al noi més bell del món, el mateix Eros. Llavors va ensopegar i va fer que el noi es cremés. Aquest es va despertar, la va renyar i va desaparèixer juntament amb el gran palau.
    Des de llavors ella va vagar pel món buscant el seu amor perdut, obligada per Afrodita a sotmetre’s a 4 terribles proves, que va aconseguir superar-les. L’última consistia en descendir a l’Hades per demanar-li Persèfone un flascó d’aigua de Juvencia -en altres versions una caixa- que li estava prohibit obrir. Psique, curiosa, va desobeir i va quedar sumida en un profund somni.
    Al final, commogut pel penediment de la seva infeliç esposa, a la qual mai havia deixat d’estimar i protegir, Eros va despertar-la i, a l’Olimp, va demanar permís a Zeus perquè la noia es reunís amb ell. Aquest li concedí la immortalitat, donant-li de menjar Ambrosia. Afrodita va oblidar el seu rancor i les noces dels dos enamorats es van celebrar en l’Olimp.
  • Rea: Filla d’Urà i Gea. Representa la Terra, però en termes més reduïts que no pas els de la seva mare Gea. Sotmesa al seu germà Cronos, Rea infantà la tercera generació de déus. Cansada que el seu marit es mengés els seus fills per tal d’evitar que ningú el destronés. substituí Zeus per una pedra. Ja adult, Zeus acabarà amb el seu pare.
  • Sabins: Poble que habitava el centre de la península Itàlica i que van ser absorbits per l’antiga Roma segons la llegenda que diu que els fundadors de Roma, van segrestar les més belles dones sabines per poblar la nova ciutat.
  • Sàtir: En la mitologia grega, els sàtirs eren divinitats dels boscos i de les muntanyes. Encarnaven la força vital de la natura. Solien acompanyar el déu Dionís i eren evitats per nimfes i nàiades, ja que eren éssers que sempre estaven insatisfets sexualment. Solen ser representats com homes amb potes de cabra, orelles punxegudes, banyes i cua.
  • Senglar de Calidó: Fera de proporcions gegantines que va ser enviat per Àrtemisa perquè Eneu, rei de Calidó s’havia oblidat de la deessa en un sacrifici obert a tots els déus. Era tan terrible que poder-la abatre es van haver d’aplegar els principals herois grecs. Atalanta li va fer la primera ferida mentre que Melèagre, fill d’Eneu, va culminar el treball.

  • Tèlef: Segons la mitologia grega, va ser un heroi fill d’Hèracles i d’Augea. La seva mare, per la seva condició de sacerdotessa, es va veure obligada a abandonar-lo en una muntanya, on fou alimentat per una daina (cérvol) fins que el seu pare el va trobar. Gràcies a un oracle, va trobar la seva mare, esposa del rei de Teutrant (ja que va ser captiva i ell la va comprar). L’episodi més famós de la seva vida va ser el moment en el qual va ser ferit a la cama per Aquil·les a la seva ciutat, Mísia, quan Tèlef lluitava contra els grecs. La ferida no es tancava i l’oracle li revelà que no es tancaria si no era curada amb l’arma que l’havia causada. Això va fer que Tèlef anés a veure Aquil·les per tal que li deixés l’arma. Aquest va accedir però a canvi que Tèlef indiqués als grecs quin era el millor camí per arribar a Troia.
  • Tiberi Claudi Cèsar August Germànic (1 d’agost, 10 aC–13 d’octubre, 54) fou el quart emperador romà (41 dC– 54 dC). L’emperador Claudi pertany a la dinastia julio-clàudia, formada pels familiars i hereus directes d’August. Ja des de la seva infantesa, Claudi va mostrar uns problemes de psicomotricitat i un notable tartamudeig que el van portar a patir el rebuig de la seva família: la seva mare l’anomenava monstre i el posava com a exemple de subnormalitat, mentre que Lívia evitava ser vista amb ell. Tot i això, quan va créixer es va interessar per la història i el saber. Va ser molt estimat a Roma i en el Senat, fet que el van portar, després de la mort de Calígula, a ser anomenat emperador. Va morir enverinat per la seva dona Agripina a l’edat de 64 anys.
  • Urà: Deïficació del cel. Entès com a fecundador de la Terra. Gea és la Mare Terra i Urà el Cel, i actuen com a esposos, ja que el cel cobreix Gea completament; és l’únic ésser a la seva mesura.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s