AMOR SAGRAT AMOR PROFÀ

L’obra Amor Sagrat Amor Profà va ser encarregada per Nicolo Aurelio, secretari del consell dels deu de la República de Venècia, amb motiu del seu casament amb Laura Bagorotto l’any 1515. El títol de l’obra no va ser posat per Tiziano i al llarg dels anys va ser rebatejada amb noms com Tres amors (1650) o Dona divina i profana (1700) fins que finalment va quedar com l’actual o com a Venus i la Donzella.

L’obra va ser comprada l’any 1608 pel mecenes d’art Scipione Borghese, motiu pel qual avui dia s’exposa a la Galeria Borghese

La tècnica utilitzada per a la composició és l’oli sobre llenç, en la qual els pigments es barregen amb oli aportant així una major brillantor i donant a l’autor la possibilitat de rectificar, ja que tarda molt a assecar-se.

Podem dividir el quadre en tres plans. En el primer d’ells es poden observar dues figures femenines. Una despullada, cobrint el seu sexe amb un mantell blanc i un altre a les espatlles de color vermell, color característic en aquest pintor. A la mà esquerra porta una llàntia.

L’altra figura és totalment antagònica a la primera, apareix totalment vestida portant sobre el seu cap una corona de flors i subjectant amb les mans una gerra i unes flors. En aquest primer pla també observem un relleu.

En el segon pla, trobem un àngel ficant la mà en la font en la qual descansen les anteriors figures esmentades. Per últim, el tercer pla és ocupat per un paisatge idíl·lic.

La composició és simètrica i equilibrada. El color predominant és el vermell, donant a l’obra un aire de serenitat. Després predomina el negre, sobretot del paisatge, que contrasta amb la llum que dóna el color blanc del vestit.

La silueta dels personatges és dibuixada amb línies difuses i no gruixudes com habitualment feia Tiziano en la seva primera etapa.

El quadre emana sensació de repòs i tranquil·litat, tot i que la dona despulla sembla inestable. La profunditat està molt ben reeixida gràcies al paisatge i la posició de la noia nua.

Segons les interpretacions del quadre, les dues figures femenines representen  Venus. Una simbolitza la Venus Celestial (despullada, ja que va néixer dels testicles d’Urà), que contraposa a la dona vestida, fruit dels amors entre Zeus i Hera, que simbolitza la Venus vulgar. Aquesta última apareix amb una corona al cap i un cinturó, que simbolitzen les alegries del casament i el matrimoni, igual que el vel que porta al cap.

Les dues figures simbolitzen diferents graus de perfecció i bellesa i entre les dues regna l’harmonia, raó per la qual Cupido mou les aigües de la Font.

Torna a la pàgina anterior -> GALERIA D’OBRES

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s