ANTÍNOO BRASCHI

antinoo_braschi_130-138_ca-_da_villa_nei_pressi_di_palestrina_02

 

 

Aquesta escultura de cos rodó, situada a la famosa sala rodona dels Museus Vaticans, va ser descoberta entre els anys 1792 i 1793 en unes excavacions a la zona d’una suposada vil·la de l’emperador Adrià a Palestrina, l’antiga Preneste. En un principi va ser exposada al palau Braschi fins que l’any 1844 va ser adquirida pel museu Lateranense i, finalment, traslladada a la seva ubicació actual.

L’obra està composta per una figura masculina de grans dimensions que mostra la part superior del tronc nu. La resta del cos està cobert per una túnica que acaba envoltant el braç esquerre. Tant la cama com el braç dret estan més avançats que la resta de la figura, creant així una lleugera posició de contraposat per donar estabilitat a la figura i que no caigui. El braç esquerra, però, s’eleva sostenint un llarg bastó. Pel que fa la cara, sembla representar un jove amb aspecte diví, amb els cabells enrinxolats i decorats amb una pinya i baies d’heura.

antinous_pio-clementino_inv256_n10El personatge representat és Antínous, una figura que va tenir una breu existència i que va deixar escassa empremta en els textos antics. Nascut a Bitinia (Àsia Menor), cap al 110 dC, es va incorporar al seguici de l’emperador Adrià amb només 13 anys i va romandre allà fins a la seva mort al Nil l’any 130.

Després de la seva mort, Adrià el va divinitzar, instituint el culte a la seva persona i dedicant-li alguns temples. Es creu que Antínous va ser l’amant d’Adrià, motiu que explica aquesta divinització i la difusió de monedes, esfinxs i escultures amb el seu rostre per tot Roma i la part oriental de l’Imperi.

En aquestes representacions, Antínous apareixia com un jove idealitzat, convertit en el últim gran déu del paganisme grec, portant atributs d’Apol·lo, Dionís o Osiris (ja que els egipcis van estimar molt aquesta divinitat que havia mort ofegada al Nil  com Antínous).

En aquest cas, el déu es representa com una de les seves variants de Dionís. El bastó que porta a la mà esquerra, que va afegir-se en una restauració de l’autor Giovanni Poerantoni (l’original no s’ha conservat), representava un tirs, que consisteix en una vara folrada de vinya o heura i rematada per una pinya de pi, símbol fàl·lic utilitzat en les festes orgiàstiques en honor al déu Dionís.

Per últim, cal destacar la tècnica del drap mullat que segueix la túnica i la realització dels cabells que, a simple vista semblen formats per rínxols caòtics, però que, si s’observen amb atenció, mostren un ordre rigorós. També cal destacar tots els guarniments que porta al cap, com la tiara de fulles, la diadema amb una uraeus (cobra) en el vèrtex o la flor de llis que va ser substituïda en la restauració per una petita pinya.

antinous36
                                                                 Fotografia extreta de antinopolis.org

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: sergi7sm.wordpress.com

Anuncis