APOL·LO

Apol·lo (Ἀπόλλων) té moltes atribucions: és el déu de la música, del vaticini, de l’equilibri i el guia de les nou muses. Està relacionat amb el sol, amb la bellesa, la perfecció, l’harmonia i també es relaciona amb els pastors i els mariners. És fill de Zeus i Leto i germà bessó de la deessa Àrtemis. Pertany a la segona generació dels déus Olímpics. Segons el mite, va néixer a l’illa de Ortígia, anomenada després Delos, illa que va ser fixada pel déu mateix al centre del món grec.

Els seus atributs són la cítara, l’arc i les fletxes, el trípode sacrificial… És relacionat amb el dofí, el llop, el cérvol, el cigne, entre altres. El llorer era la seva planta per excel·lència per l’amor que sentia per Dafne. Eros, a causa de les constants burles del déu pel seu arc i fletxes, va fer que Apol·lo s’enamorés perdudament de la nimfa Dafne i que aquesta el rebutgés i fugís d’ell. Com no parava de perseguir-la, aquesta demanà al seu pare Peneu que la salvés i la va convertir en un llorer.

L’Apol·lo de Belvedere als Museus Vaticans.

Delfos és el “lloc sagrat” d’Apol·lo. Quan hi va arribar per primer cop, va matar al drac/serp Pitó o Delfine, que s’encarregava de protegir l’antic oracle de Temis, però a més enterbolia les fonts, els llacs i robava el pasturatge als pastors. Quan Apol·lo va matar l’animal, es van celebrar a Delfos uns jocs fúnebres, anomenats Jocs Pítics, que a partir d’aleshores es repetiran cada quatre anys i seran dedicats a Apol·lo Piti.

Apol·lo s’acostumava a representar molt bell, jove, alt, amb el cabell negre i arrissat… No és estrany que tingués tantes aventures amoroses: Dafne, la nimfa Cirene, Hécuba, etc. No només va limitar el seu amor a les dones sinó que també va estimar homes: com els herois Jacint i Ciparist, que van acabant sent transformats en jacint i en xiprer respectivament.

El déu mateix va empal·lidir tant com el noi i va recollir el cos en caure; adés tractava de reanimar-lo, adés d’eixugar-li les terribles ferides, o de mantenir-li amb herbes la vida que se li escapava.”

Mort de Jacint, Les Metamorfosis. Llibre X

A més, té la qualitat de dir sempre la veritat.

Mentre la boca d’Apol·lo, coneixedora de la veritat, anava proferint aquestes paraules, vet aquí de la sang, que s’havia escampat per terra i havia tacat l’herba…”

Jacint, Les Metamorfosis. Llibre X

Santuari del déu a Delfos, Grècia.

 

Tornar a la pàgina anterior -> PANTEÓ

Anuncis