APOL·LO SAURÒCTON

 

apolo-saurc3b3ctono-de-praxc3adteles

 

 

Aquesta escultura, esculpida en marbre i d’una alçada de 167 cm, no és l’original realitzada per l’escultor grec Praxíteles durant la segona meitat del segle lV. En realitat, l’original es va perdre i la coneixem gràcies a la gran quantitat de copies fetes en època romana. Alguna d’aquestes escultures es van fer a escala (com la situada als Museus Vaticans) i en bronze, material amb el qual Praxíteles va fer l’original.

La composició està formada per una figura masculina que recolza el seu cos sobre un arbre que alhora serveix de suport per la figura.

18131643785_a7e29ff6ed
Fotografia extreta de flickr.com

El Febos de Praxíteles contempla el llangardaix que puja pel tronc de l’arbre. No només el contempla sinó que vol caçar-lo. Per aquesta raó, Praxíteles utilitza la seva habitual inclinació, coneguda com a corba praxiteliana, ja que tant la postura del déu com la presencia del tronc que serveix de suport a la figura, formen la composició narrativa de l’escultura.

Praxíteles ens presenta un déu Apol·lo acriaturat i efeminat, jugant amb un animal. A simple vista pot semblar una obra irrespectuosa cap a un dels déus més importants, valent i estimats de l’Olimp. Tot i això, hi ha diverses interpretacions sobre el vertader significat de l’escultura.

Alguns diuen que  Praxíteles volia simbolitzar la faula que explica com Apol·lo va matar la Pitó en versió juvenil, amb un déu nen i un rèptil convertit en un petit . Altres pensen que l’autor volia representar Apol·lo en la seva condició de pastor i entretenint-se durant les seves hores al camp. Per últim, cal saber que Apol·lo era considerat el déu alliberador de la malaltia, auxiliador i sanador. Per aquesta raó, alguns interpreten aquesta obra com la representació d’aquests atributs, sent el llangardaix el mal, la malaltia, la qual Apol·lo vol caçar.

Independentment del significat de l’obra, mai s’havia aconseguit plasmar de forma tan directa i espontània la felicitat divina, el paisatge idíl·lic i l’eternitat plaent com ho va fer Praxíteles en aquesta obra.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: arte.laguia2000.com