ARIADNA

ariadne_endormie_vatican_large

 

Aquesta escultura exempta, esculpida en totes les seves cares, és una còpia d’una figura hel·lenística datada del s. ll aC i realitzada per la famosa escola de Pèrgam.

L’estàtua, de grans proporcions, representa una figura femenina ajaguda sobre una roca. Vesteix una túnica amb uns plecs ricament treballats. El seu cap es recolza sobre el dors de la mà del braç esquerra, mentre que el dret resta flexionat i reposa sobre el cap. Les cames s’entrecreuen a l’alçada del panxell en una postura bastant incòmoda. La figura serveix d’ornament per a una font feta per amb un sarcòfag decorat amb motius d’estil egipci.

La figura femenina que forma la composició és la famosa princesa cretenca Ariadna. La representació d’Ariadna adormida ha sigut un tema molt recurrent en l’art a partir de l’època hel·lenística. Existeixen multitud de còpies de l’estàtua original de bronze que avui dia no es conserva, com la que podem trobar al Louvre o al Museu Nacional de l’escultura a Madrid, però la més cèlebre és la comprada per consell de Rafael pel papa Juli ll l’any 1512 a Alessandro Maffei, per decorar el pati del palau Belvedere. Va ser l’any 1779 quan l’estàtua va passar a formar part de la col·lecció dels Museus Vaticans.

879ariadnadormida-mne-valladolid
                    Còpia situada al Museo Del Prado (fotografia extreta de domuspucelae.blogspot.com.es)

Des del seu descobriment la peça ha patit diverses interpretacions: els humanistes i intel·lectuals de la cort papal la van identificar amb Cleòpatra per la polsera en forma de serp enroscada en un dels seus braços; Winckelmann (considerat el fundador de la Història de l’Art) com una nimfa adormida o Venus; i més tard Visconti, argumentant que la figura estava molt vestida per ser una nimfa, la va relacionar amb Ariadna.

Ariadna era, segons la mitologia grega, filla del rei de Creta i de Pasífae. Minos, el seu pare, havia obligat els atenencs a enviar-li cada nou anys un grup de catorze joves (set homes i set dones) que serien sacrificats per al famós Minotaure.. En una d’aquestes trameses, hi anà voluntàriament Teseu, fill del rei d’Atenes, i en arribar a Creta, va enlluernar Ariadna, que se’n va enamorar. Per tal d’evitar la seva mort en el laberint, Ariadna, aconsellada per l’arquitecte Dèdal, li dóna una espasa màgica i un fil de llana per trobar el camí de sortida. Després de sortir del laberint, Teseu es va emportar Ariadna amb ell però la va abandonar mentre dormia a l’illa de Naxos, segons diu el mite, per ordre de Dionís, que estava enamorat de la princesa.

Aquesta obra doncs, representa el moment en el qual Ariadna encara no sap que el seu enamorat ha fugit sense ella i dorm plàcidament.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: mv.vativan.va

Anuncis