ASCLEPI

 

ASCLEPI

 

La serp, que s’embolica al voltant del pal, és l’atribut que ens permet identificar immediatament el personatge representat amb Asclepi (Esculapi per als romans), déu de la medicina. La serp, que muda la seva pell anualment, és considerada un símbol de la regeneració i s’associa amb la medicina, ciència que cura i regenera.

L’escultura representa un personatge amb la cara marcada per una expressió solemne, amb els cabells rinxolats i amb barba.  Vestit amb només un mantell, el personatge deixa al descobert la part superior del pit. S’inclina amb la part dreta del cos per alimentar la serp que rodeja el pal sobre el qual recolza el braç esquerre.

Als peus del déu es troba una pedra ovalada anomenada òmphalos,  (en grec, melic) un objecte que servia per enrotllar els pergamins o com a vas votiu per recordar el concepte mític de melic del món o centre de l’univers que per als grecs era la ciutat de Delphi. Era col·locada en llocs sagrats com el cas del santuari d’Apol·lo situat a Delfos. L’aparició de la pedra en aquesta composició fa referència al vincle entre Asclepi i el déu Apol·lo. Asclepi era, de fet, el fill favorit d’Apol·lo, nascut d’una relació entre el déu i una nimfa anomenada Coronis. Aquesta li fou infidel amb el príncep arcadi Isquis. El déu engelosit la traspassà amb les seves fletxes, però en saber que esperava un fill seu (Asclepi) se’n penedí, i tragué l’infant del ventre de la mare.

15597374863_d619f521df_b
                                                                           Fotografia extreta de flickr.com

 

L’estàtua va formar part de les escultures que la família Mèdici posseïa en la seva vil·la a Roma i es va traslladar a Florència l’any 1778. Aquesta escultura, que presenta un gran nombre de restauracions, és, amb tota probabilitat, una còpia d’una figura original grega datada al segle V aC i, possiblement, era una imatge de culte situada al temple més antic dedicat a Asclepi, que es troba en els vessants de l’Acròpolis d’Atenes. Algunes característiques del tractament del marbre com la rigidesa de la capa o la duresa dels plecs, ens fan pensar que probablement l’original era de bronze.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: gizarastro.it

Anuncis