DÀNAE

L’encàrrec d’aquesta obra a l’autor italià Corregio va ser de Federic ll Gonzaga. Aquest va encarregar vuit panels dedicats als amors del déu Júpiter per a una sala del seu palau (El Palau Del Te) anomenada ‘’Sala d’Ovidi’’.

El primer pla de la composició està ocupat per dos amorets o putti en italià (motius ornamentals que adopten la figura d’un nen nu i alat) que estan colpejant fletxes contra una pedra. El llit, elegantment decorat, està ocupat per una figura femenina, Dànae, quasi totalment despullada amb només un mantell que tapa estratègicament el seu sexe i que Eros aixeca per rebre el núvol d’or en forma de pluja, que en realitat és Júpiter metamorfosejat.

La composició, situada a l’interior d’una cambra, presenta colors freds.  Cal destacar la lluminositat que emana sobretot la pell de Dànae.

L’escena que descriu el quadre ens és descrita per Ovidi en les Metamorfosis: Dànae era filla d’Acrisi, rei d’Argos, al qual l’oracle de Delfos havia pronosticat que moriria a mans del seu nét. Per aquesta raó, va tancar la seva filla en una torre de bronze. Però Júpiter, coneixent la bellesa de Dànae, va voler posseir-la i es va transformar en pluja d’or per tal de mantenir relacions amb ella. Fruit d’aquesta trobada va sorgir Perseu que, finalment però per atzar, va matar el seu avi com l’oracle havia predit.

L’escena està realitzada amb la tendresa i dolçor característiques de l’autor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s