HÈRACLES I EL CENTAURE NESSOS

 –61bc082f4d46110eebfc0b7ce5336e5a

L’obra, que avui dia podem contemplar en el corredor est de la famosa Gallleria degli Uffizi,  és el resultat de diverses restauracions que s’han portat a terme al llarg del temps.

L’escultura, ja documentada a Florència l’any 1589, va ser probablement trobada a Roma. Al segle XVI, es va realitzar la restauració d’aquesta còpia de marbre d’una original grega de l’any 300 aC per un dels deixebles més coneguts de l’escultor Giambologna, Giovanni Caccini (1556 a 1613). Va ser escollit per la seva habilitat en reconstruir obres antigues mantenint l’estructura original d’aquestes.

El joc de moviment de l’obra i la representació de l’anatomia física ideal ens porta a situar aquesta obra cap el final de l’època grega.

f62af42e681833250bd81693325022d2
Fotografia extreta de pinterest.com

La composició exempta presenta dues figures masculines en posició violenta. Per una banda, observem un personatge masculí totalment nu i musculat, amb barba i cabell curt, que immobilitza amb les mans l’altre personatge de la composició, un ésser amb el cap, els braços i el tors d’humà i amb la resta del seu cos i potes de cavall. L’expressió de l’ésser atacat emana horror i dolor per la força que, tot i que no ho sembli per la seva expressió calmada, li infligeix el personatge dret. A causa del dolor, les potes darreres es flexionen mentre que les davanteres intenten aguantar la força del seu oponent.

 

Gràcies a la pell de lleó col·locada entre el dos cossos és fàcil identificar l’heroi grec Hèracles. La pell del lleó de Nemea és un dels atributs amb els quals més és representat i és fruit del primer dels dotze treballs que va realitzar. L’altre personatge representa el centaure Nessos, fill d’Ixíon i Nèfele.

Segons explica la llegenda, després del casament entre Deianira i Hèracles, tots dos es van dirigir a visitar el germà d’ella, Melèagre. Durant el viatge, van haver de creuar el riu Evè. El centaure Nessos es va oferir a portar a Deianira mentre Hèracles travessava el riu a peu però aquest es va enamorar d’ella i un cop arribà a l’altra riba, va sortir a galop sense esperar Hèrcules, ja que pretenia raptar-la i després violar-la. Hèracles, enfurismat, li va disparar una fletxa untada amb la sang de l’Hidra de Lerna, la qual li va encertar al cor i el va matar. Mentre Hèracles s’apropava al lloc, el moribund Nessos li va dir a Deianira que prengués una mica de la seva sang i que, si algun dia sentia que perdia l’amor d’Hèracles, se l’apliqués, ja que servia com un filtre amorós. Aquesta poció era realment un parany per posar fi a la vida de l’heroi però Deianira es va adonar massa tard.

DSC_0910

Hèracles encara no havia oblidat a Íole. El seu pare la va prometre a qui fos capaç de superar-lo en un concurs de tir amb arc, però després que fou vençut per Hèracles, no volgué atorgar-la. L’heroi va decidir atacar la ciutat d’Ecàlia i matar el rei Èurit, pare d’Íole, per tal de poder raptar-la. Així ho va fer i per celebrar tan gran victòria va decidir organitzar un festí en què va sacrificar 12 bous en honor a Zeus. Hèracles va encarregar a Deianira una túnica nova, ja que la seva es trobava malmesa. Aquesta, morta de gelosia per tal esdeveniment, va vessar la sang del centaure sobre la nova túnica. No obstant això, la sang del centaure no va resultar ser una poció d’amor sinó un verí de devastadors efectes. Quan l’heroi es va posar la túnica, va notar com la seva pell es cremava. Creient que l’autor de la malifeta havia sigut el servent Licas, que li havia portat la túnica, el va agafar dels peus i el va llençar al mar. Tot i que el verí no va matar l’heroi, li va produir tal dolor que demanà que el matessin per acabar amb la seva agonia. Quan Deianira es va assabentar del que realment havia fet, va decidir suïcidar-se.

El Mèdici sovint s’identificaven amb Hèracles al qual denominaven ‘reggitore del mondo’’ (príncep del món), ja que l’heroi va haver de fer ús de la força i la intel·ligència per governar correctament. Potser per això trobem una gran quantitat d’obres a Florència que el representen, com el cas de Hèrcules i Cacus o l’Hèrcules i Nessos de la Piazza della Signoria.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: pinterest.com

Anuncis