HÈRCULES I CACUS

hercule_et_cacus_bandinelli_florence_signoria

 

 

Aquesta composició va ser realitzada en un sol bloc de marbre per l’artista italià Baccio Bandinelli. Actualment està situada a la famosa Piazza della Signoria de Florència, davant el Palazzo Vecchio i al costat del David de Miquel Ángel.

L’obra constitueix un grup escultòric d’uns 505 cm realitzat a partir de la tècnica de la talla. L’escultura és exempta i està formada per dues figures masculines nues: un home vigorós dempeus, amb una frontalitat corporal que només és trencada pel gir del cap, que observa l’horitzó mentre subjecta amb la mà dreta una maça; i una altra figura masculina que es troba ajupida entre les cames de l’home dret, que sembla retenir-lo..

Cal destacar la diferència d’expressió d’ambdues figures. Per una banda, l’expressió serena i victoriosa del personatge dempeus i, per l’altra, el sentiment de derrota i submissió que emana de la figura arraulida. La composició presenta una absència de moviment, fet que ens fa pensar que l’autor ha volgut representar el moment posterior a l’acció.

baccio_bandinelli_hercules
Fotografia extreta de oneonta.edu

L’obra representa la llegenda narrada per Virgili a l’Eneida (VIII,225-235) que enfronta l’heroi Hèrcules amb el monstre Cacus. Segons la història, després d’haver derrotat el gegant Gerió, Hèrcules va menar els seus ramats fins a les ribes del Tir, prop de la cova on vivia Cacus. Mentre el ramat pasturava, Hèrcules es va adormir i el gegant li va robar vuit caps de bestiar. Quan Hèrcules va despertar i ja es disposava a marxar, el mugit d’una de les vaques el va alertar.

Hèrcules es va dirigir furiós cap a la cova i Cacus es va tancar bloquejant l’entrada amb una gran roca subjecta amb cadenes forjades pel seu pare, Vulcà. No obstant això, Hèrcules va obrir-se pas a través de la muntanya i el va aconseguir atrapar. Cacus es va defensar escopint foc i fum per tal de desorientar l’heroi, però Hèrcules, utilitzant la seva intel·ligència, es va dirigir allà on el fum era més espès. Un cop el capturà, Hèrcules el va estrangular.

Realment, en aquesta obra resulta una tasca molt simple reconèixer l’heroi grec. Cal destacar la maça que subjecta amb la mà dreta, que és un dels atributs amb els quals més vegades és representat. També cal fixar-se en el bellíssim pedestal sobre el qual descansa la figura, acuradament decorat amb baixos relleus d’animals i la firma de l’autor. Per sobre d’aquests animals destaca, però, la figura del porc senglar d’Erimant, monstre que Hèrcules va haver de capturar per completar un dels seus dotze treballs.

800px-Ercole_e_caco_di_baccio_bandinelli,_cinghiale_02

En un primer moment, l’obra havia sigut encarregada a Miquel Àngel l’any 1505, però, per falta de temps, només va poder realitzar un model, que actualment es troba al museu de la Casa Buonarroti. L’any 1528 semblava clar que Miquel Àngel s’encarregaria de l’obra, però amb la tornada dels Mèdici al poder l’encàrrec va passar definitivament a mans de Baccio Bandinelli.

Segons un dels primers historiadors de l’art que es coneixen, Giorgio Vasari, Baccio era un gran admirador de l’obra de Miquel Àngel. L’admirava i somniava amb poder superar-lo. Va imitar els seus temes i el gegantisme que el caracteritzava, ja que creia que aquest factor era el que feia que les obres de Miquel Àngel fossin tan summament espectaculars.

 Hèrcules i Cacus  es considera com un exemple típic dels intents de Baccio per tal de superar o igualar Miquel Àngel. El resultat és decebedor. L’obra, al costat de la rèplica del David, només destaca pel seu gegantisme extrem i poc concordat, la seva massa muscular exagerada i pel mal tractament de l’expressió facial.

L’escultura va restaurar-se entre febrer i abril de 1994. Va descobrir-se llavors que la maça que subjecta Hèrcules no és l’original, ja que l’inicial era de bronze i l’actual està realitzada en alumini.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: wikipedia