HÈRCULES I EL CENTAURE NESSOS

220px-florence_statue_hercules_killing_the_centaur

Aquesta obra va ser realitzada en un sol bloc de marbre per l’escultor flamenc Giambologna l’any 1599 i va ser col·locada en un primer moment a la cantonada dei Carnesecchi a Florència. Més tard, es va traslladar al costat sud de la Galleria degli Uffizi i després va ser moguda fins a la plaça situada al costat del Ponte Vecchio, al marge esquerre del riu Arno. Des de 1812, l’escultura descansa de manera permanent a la famosa Loggia dei Lanzi, situada a la Piazza della Signoria.

Aquesta composició exempta està feta mitjançant la tècnica de la talla. En ella es pot observar una figura masculina en posició cargolada, que subjecta amb la mà dreta una maça amb la qual sembla voler atacar l’altre personatge de la composició, un ésser amb el cap, els braços i el tors d’humà i amb la resta del seu cos i les potes de cavall.

hercules
                                                               Fotografia extreta de rightinfrontofme.wordpress.com

 

Els personatges representats són Hèrcules i el centaure Nessos. Segons explica la llegenda, després del casament entre Deianira i Hèrcules, tots dos es van dirigir a visitar el germà d’ella, Melèagre. Durant el viatge, van haver de creuar el riu Evè. El centaure Nessos es va oferir a portar Deianira mentre Hèrcules travessava el riu a peu, però llavors es va enamorar d’ella i, un cop arribà a l’altra riba, va sortir a galop sense esperar Hèrcules, ja que pretenia raptar-la i després violar-la. Hèrcules, enfurismat, li va disparar una fletxa untada amb la sang de l’Hidra de Lerna, la qual li va encertar al cor i el va matar. Mentre Hèrcules s’apropava al lloc, el moribund Nessos li va dir a Deianira que prengués una mica de la seva sang i que, si algun dia sentia que perdia l’amor d’Hèrcules, utilitzés la seva sang per fer un filtre amorós. Aquesta poció era realment un parany per posar fi a la vida de l’heroi, però Deianira se’n va adonar massa tard.

Hèrcules encara no havia oblidat Íole. El seu pare la va prometre a qui fos capaç de superar-lo en un concurs de tir amb arc, però, després que fou vençut per Hèrcules, no volgué atorgar-la. L’heroi va decidir atacar la ciutat d’Ecàlia i matar el rei Èurit, pare d’Íole, per tal de poder raptar-la. Així ho va fer i per celebrar tan gran victòria va decidir organitzar un festí en què va sacrificar 12 bous en honor a Zeus. Hèrcules va encarregar a Deianira una túnica nova, ja que la seva es trobava malmesa. Aquesta, morta de gelosia per tal esdeveniment, va vessar la sang del centaure sobre la nova túnica.La sang del centaure, però, no va resultar ser una poció d’amor, sinó un verí de devastadors efectes.

Així, quan l’heroi es va posar la túnica, va notar com la seva pell es cremava. Creient que l’autor havia sigut el servent Licas, que li havia portat la túnica, el va agafar dels peus i el va llençar al mar. Tot i que el verí no va matar l’heroi, li va produir tal dolor que demanà que el matessin per acabar amb la seva agonia. Quan Deianira es va assabentar del que realment havia fet, va decidir suïcidar-se.

ercole-in-lotta-con-il-centauro-nesso-del-giambologna-loggia-della-signoria-o-loggia-dei-lanzi-piazza-della-signoria-firenze-italia-author-and-copyright-marco-ramerini
                                                                             Fotografia extreta de borghiditoscana.net

 

De tot aquest mite, Giambologna va decidir representar el moment més tens entre el centaure i Hèrcules, el moment en què Hèrcules lluita per recuperar Deianira. L’escultura es caracteritza per una gran força plàstica expressada per la forta tensió, quasi elàstica, del cos del centaure, doblegat per la força d’Hèrcules. El domini de la talla es fa present en el cos de l’heroi grec, musculat però summament equilibrat, i en la flexió del cos del centaure, que sembla impossible que estigui realitzat en un material tan dur com la pedra. Les expressions d’ambdós personatges reforcen encara més l’atmosfera de tensió que impregna l’escultura.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: wikipedia

Anuncis