HÈRCULES

her002

 

 

Aquesta escultura de bronze, va ser trobada l’any 1864 en el pati Pío Righetti a prop del conegut Campo dei Fiori i poc després va ser donada al papa Pío lX.

L’obra està formada per una figura masculina dempeus amb el cos totalment despullat tot i que el seu sexe queda tapat per una fulla. El braç dret es recolza sobre un bastó mentre que amb l’esquerra subjecta una pell de lleó i unes pomes. Tant les dimensions de l’escultura en el seu conjunt (més de dos metres) com la relació dels seus membres entre si són totalment desproporcionades.

hc3a9rcules-teatro-pompeya
Fotografia extreta de cromacultura.com

Gràcies als atributs de la figura, resulta molt senzill identificar-la amb el famós heroi de la mitologia grega Hèracles (Hèrcules en llatí). En primer lloc, la pell del lleó fa referència al primer dels deu treballs que la sibil·la dèlfica li va encomanar. Aquest lleó és el conegut lleó de Nemea, un monstre que atemoria tots els habitants de la regió. Hèrcules va aconseguir ofegar-lo i llevar-li la pell, motiu pel qual sempre la porta com a atribut en les seves representacions.

En segon lloc, les pomes que porta a la mà esquerra fan referència a l ‘onzè treball, ja que Euristeu va sumar dos més als dotze que li havia encomanat la sibil·la, ja que en dos d’ells Hèrcules havia sigut ajudat. El primer d’aquests dos treballs addicionals va ser el de robar les pomes del jardí de les Hespèrides, unes nimfes que habitaven a la fi del món conegut. Segons la llegenda Hèrcules va aconseguir convèncer Atlas que agafés les pomes d’or (Atlas podia prendre-les ja que era el pare de les nimfes) mentre ell li aguantava el cel mentre ho feia. Un cop agafades, Atlas es va negar a tornar a sostenir el cel i es va oferir a portar les pomes a Euristeu ell mateix. Hèrcules, però, li va demanar que li aguantés un moment el cel per tal de posar-se la capa més còmodament i així Hèrcules va poder fugir amb les pomes.

L’obra, inspirada en un model de l’escola àtica (390-370 aC), va ser trobada horitzontalment en el interior d’una fosa coberta amb una placa en la qual estaven gravades les lletres FCS, Fulgur Conditum Summanium [enterrat (després) del llamp de Summanus (Júpiter)] . Aquesta inscripció té una explicació: tot i que els romans tenien la costum de fondre totes les escultures de bronze que no eren estèticament les més belles per tal d’utilitzar el material per les armadures o per la decoració dels temples,no obstant això, aquesta escultura mai es va fondre perquè es creia que estava maleïda després que un llamp la toqués durant una tempesta. Això obligava a enterrar-la en el mateix lloc on havia estat colpida. Aquest episodi, doncs, ha permès que l’escultura hagi sobreviscut fins als nostres dies.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: panoramio

Anuncis