HERMAFRODITA


hermalouvre
Fotografia extreta de harteconhache.com

Aquesta obra representa Hermafrodita dormint. L’escultura és una còpia romana en marbre del segle II dC d’un original grega feta en bronze. L’Hermafrodita va ser trobat cap al segle XVII a Roma. Scipione Borghese la va fer restaurar i va demanar al famós i esplèndid artista del segle XVII, Bernini, que li fes un matalàs ben còmode i així ho va fer el 1619. L’obra va pertànyer a la gran col·lecció Borghese fins que Camillo Borghese no va tenir més remei que vendre-la a Napoleó, juntament amb més de tres-centes escultures de la col·lecció. Gràcies a això avui s’exhibeix al Louvre.

Segons ens explica Ovidi a Les Metamorfosis, Hermafrodita és un personatge de la mitologia grega, fill d’Hermes i Afrodita, el nom del qual sorgeix de la combinació dels noms dels pares.. Va ésser criat per les nimfes de Frígia, i durant el seu viatge pel món, el noi va arribar a les costes de Cària, on la nimfa Salmacis el va veure i se’n va enamorar completament. Aquest la va rebutjar, però la nimfa se’n va anar i s’amagà darrere d’uns arbres per veure el noi despullar-se i ficar-se al llac. Llavors, la nimfa va pensar que aquella era la seva oportunitat i es va llançar al llac, va abraçar fortament el noi i va cridar als déus: “Déus, feu que mai se separi de mi!” i així va ser. Els dos cossos es van fusionar creant aquesta criatura mixta.

05_hermafroditaborghese22
Fotografia extreta de harteconhache.com

Hermafrodita, després, va suplicar als seus pares que tot jove que es banyés en aquell mateix llac tingués la mateixa sort. D’aquesta manera, la virilitat de tot home que es banyava en el llac desapareixeria.04_hermafroditaborghese4

L’obra té forma exempta i és de tipologia jacent. Va ser esculpida mitjançant la tècnica de la talla i té unes mides de 61 cm x 160 cm x 60 cm. Pel que fa a la composició, la figura està en total repòs, ja que és representada dormint. És una obra simètricamonocroma amb un acabat perfectament llis i polit.

La funció de l’escultura és clarament estètica. Serà un model de referència, ja que molts autors posteriors s’inspiraran o en faran nombroses còpies, com l’encàrrec en bronze que va fer Velázquez a meitat del segle XVII, a Matteo Bonarelli, per posar-la a l’Alcàsser de Madrid i que actualment trobem al Museu del Prado, o el quadre de Velázquez de la mateixa època, “La Venus del Espejo”, que, com veiem, té una possició bastant semblant.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s