LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

250px-laocoon_vatican

Considerada per Plini el Vell com la millor obra de totes, tant en pintura com en escultura, marcarà una gran revelació per al món de l’art des del moment en què va ser descoberta en el segle XVI i  influirà en obres de Miguel Àngel o del Greco.

‘’Ha de ser situada per davant de totes, no només de l’art de l’estatuària sinó també del de la pintura. Fou esculpida en un únic bloc de marbre pels excel·lents artistes de Rodes Agesandre, Polidor i Atenodor i representa Laocoont, els seus fills i les serps admirablement enroscades’’

Història Natural (Llibre XXXlV), Plini el Vell

Ens trobem davant d’un grup escultòric exempt de 242 cm d’alçada amb tres personatges masculins dempeus, tot i que la figura central es troba mig sedent. Es representa el sacerdot troià Laocoont quan és castigat pels déus a morir juntament amb els seus fills devorats per dues serps marines. L’obra està tallada en marbre, tot i que l’original va ser realitzada en bronze i era policromada.

laocoonte-arreglo-mc3ado-def
                                                –Fotografia extreta de encontrandolalentitud.wordpress.com

L’obra s’estructura en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges i la diagonal que creua tot el grup baixant des de la part superior esquerra. Per tant, l’obra presenta un gran desequilibri compositiu. El moviment forçat i la tensió del conjunt s’accentuen per la disposició de les serps que serveixen com a nexe d’unió entre les figures i que, mitjançant les seves formes sinuoses, obren i tanquen alhora el conjunt.

Trencant els cànons de serenitat i equilibri, aquesta obra pertanyent a l’època hel·lenística, assoleix el màxim grau de barroquisme vist fins llavors en l’escultura. La tensió, la captació del patiment (πάθος) reflectit en els rostres dels personatges, els cossos, el moviment i la inestabilitat del grup així ho confirmen.

La figura central, de mida més gran que les dues laterals ja que  segueix la jerarquia d’importància, destaca pel seu acurat estudi anatòmic. La seva anatomia sembla la d’un atleta ja madur, quasi decadent, però amb una musculatura hiperdesenvolupada (els autors proporcionen llum a l’obra a partir dels músculs) que contrasta amb els cossos menys expressius i idealitzats dels dos fills. Cal assenyalar com els autors aconsegueixen d’una manera espectacular captar en el rostre de Laocoont el dramatisme de l’escena. El front arrugat, la boca oberta del sacerdot i la capacitat de plasmar el patiment (phatos) fan d’aquesta obra un exemple de perfecció hel·lenística.

laocoon_pio-clementino_inv1059-1064-1067_n6
                                      –Fotografia extreta de encontrandolalentitud.wordpress.com

La temàtica de l’obra és clarament mitològica. Segons el mite de la caiguda de Troia, narrada per Virgili a l’Eneida, el sacerdot Laocoont va advertir els seus conciutadans que no deixessin entrar el famós cavall de fusta, ple de soldats grecs, ofert pels grecs al déu Posidó com a ofrena per al retorn. Immediatament, dues serps enormes van sortir del mar i van matar el sacerdot juntament amb els seus fills. Els troians interpretaren la seva mort com un càstig diví i, convençuts per Sinó, un espia grec, van portar el cavall dintre de la ciutat.

Segons Virgili, va ser Atena, que era partidària de la victòria grega, qui va enviar les dues serps al sacerdot.

‘’Elles, amb marxa ferma, es llancen cap a Laocoont; primer es cargolen als tendres cossos dels seus dos fills, i esquincen a dentegades els seus miserables membres; després captiven al pare que, esgrimint un dard, anava en ajut d’ells, i el subjecten amb els seus enormes anells: ja cenyides amb dues voltes al voltant del seu cos, i dues vegades rodejat al coll, l’escatós llom, encara excedeixen per sobre els seus caps i els seus drets bescolls. Pugna amb ambdues mans Laocoont per deslligar aquells nusos, mentre regalimen de les seves glàndules bava i negre verí, i al propi temps eleva fins als astres espantables clamors…’’

 Eneida (Llibre ll), Virgili

Aquest grup escultòric va decorar la Domus Aurea de Neró.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: wikipedia