L’art

La paraula art ve del llatí; és un mot patrimonial provinent d’ars, artis que significa ‘habilitat’, ‘professió’, ‘art’. A la mateixa família etimològica pertanyen artesà, artefacte, artista i inert. Aquest mot correspon al grec τέχνη, d’on provenen tècnica o tecnologia.

Si busquéssim una definició per a art potser podríem dir que és una activitat creativa, individual o col·lectiva, que utilitza elements materials per expressar la realitat, les emocions i les idees. L’art és, per tant, l’expressió per mitjà del qual l’ésser humà manifesta la seva tendència natural cap a la bellesa.

Tot i així, l’art canvia de definició segons l’època i la cultura. La classificació utilitzada a l’Antiga Grècia tenia sis disciplines diferents dins l’art: la música, l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la dansa i la poesia. Amb el Renaixement italià (a finals del segle XV) és quan veritablement l’artesania i les belles arts comencen a ser diferenciades. L’artesà és aquell que produeix obres múltiples, mentre que l’artista és aquell que crea obres úniques. Precisament és en el Renaixement italià on trobem una de les etapes més importants de la història de l’art, tant pels magnífics artistes que hi van treballar (Tiziano, Rafael, Donatello, Da Vinci o Miquel Àngel) com per les obres produïdes.

També és necessari destacar el període santa20teresa-0Barroc (XVII-XVIII) on l’art va adoptar una forma més refinada i ornamentada amb un tarannà classicista. L’escultura va adoptar formes sinuoses, dinàmiques, destacant el moviment i l’expressió. El màxim representant va ser Bernini, que va fer la magnífica escultura d’Apol·lo i Dafne o L’èxtasi de Santa Teresa.

IMG_2435

Més tard va tenir lloc el Neoclassicisme en el qual s’agafa com a referent l’època clàssica i grega i es recullen totes les tècniques utilitzades en aquell temps. És molt representat el mite d’Eros i Psique.

I ja en el segle XX s’inclou el cinema com a setè art i, segons alguns, també la fotografia, que altres diuen que només és una extensió de la pintura.

Però, com es produeix art? El procés creador consta de dues fases: la idea (que pot ser personal o externa) i la realització pràctica. Per adquirir una visió completa d’aquest procés artístic cal tenir en compte l’emissor, que en aquest cas és l’artista, i el receptor.

D’altra banda, per comprendre una obra artística hem d’analitzar-la des d’un punt de vista formal o plàstic i des de la part de contingut o significat. Aquests dos punts de vista necessiten basar-se en una informació prèvia i uns coneixements de composició, tècnica i simbologia.

Un primer requisit a l’hora d’enfrontar-se a alguna de les obres que comentem, o a qualsevol altra, és evitar els prejudicis estètics o ideològics que condicionen la valoració. Hem d’esforçar-nos per situar-nos en el context i l’espai en què l’obra va ser realitzada per, així, poder entendre-la malgrat que no comparteixi una estètica o ideologia determinades.

A més del valor estètic per se, una obra d’art té la funció de document social, ja que ens dóna informació sobre la història i passa a ser testimoni d’una època, civilització o país. És un element complementari a allò que ens diuen els llibres de text o les cròniques històriques.

IMG_2449
Un exemple és La Llibertat guiant al poble d’Eugene Delacroix, que ens mostra un episodi revolucionari en l’època de la Revolució Francesa.

En aquesta línia, la Unesco afirma que “els béns culturals són un dels elements fonamentals de la civilització i cultura dels pobles” i que aquests només poden arribar a ser entesos quan es coneix de manera precisa els orígens, la història i l’ambient. En la Convenció de l’Haia de l’any 1954, aquesta organització va reconèixer l’obra d’art com un bé que ha de ser conservat, restaurat, promocionat i mostrat. Per aquest motiu la Unesco declara diferents conjunts monumentals de diverses èpoques i cultures com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Així doncs, podem concloure que, tot i que la paraula art té incomptables significats, els autors del blog creiem que és el mitjà a través del qual una persona pot expressar i deixar sortir allò que té dins i que no sabria explicar amb paraules, sovint perquè no troba les més adients per fer-ho. Ens encanta i apassiona tot el que té a veure amb l’art: la història, la tristesa, la ràbia, la fúria, l’amor, la passió en ell…

Per finalitzar pensem que és important parlar dels diferents estils que ha anat desenvolupant l’art al llarg de la història:

  • L’art prehistòric és aquell produït en la prehistòria, abans dels primers textos escrits. Es basa en les pintures rupestres en coves, estris que utilitzaven, petites escultures…

  • L’art antic és el que comprèn les primeres creacions artístiques de la història, iniciades per la invenció de l’escriptura. Hi destaquen les grans civilitzacions de la Mesopotàmia i l’Antic Egipte.

  • L’art clàssic és desenvolupat a Grècia i Roma, i va aportar a l’art un estil que es basava en l’ésser humà i la natura, en el qual l’equilibri i l’harmonia eren molt importants.

  • L’art romànic, del segle X al XIII, és identificable principalment a nivell arquitectònic (utilitzaven l’arc de mig punt, la presència de muralles i torres…), no trobant-se exemples tan clars a nivell pictòric o escultòric.

  • L’art gòtic, del XII al XVI a l’Europa occidental, destaca per la importància de la llum, en contraposició amb l’art romànic. Alguns dels autors destacats són Jan Van Eyck o El Bosco.

  • L’art renaixentista, del XV al XVI a Europa occidental, fa renéixer els elements culturals que havien desaparegut durant l’Edat Mitjana tals com la preeminència de la raó, de la proporció, de l’equilibri, de la mesura.

  • L’art barroc, segles XVII i XVIII en gran part d’Europa, té com a principal temàtica la religiosa i és caracteritzat per contrastos de llums, ombres, moviments, energia i naturalisme. (Bernini, Caravaggio, Rubens, Van Dyck…)

  • L’art contemporani engloba diferents moviments i estils artístics com el fauvisme, el cubisme, l’expressionisme, l’impressionisme o el pop art. Es caracteritza generalment per trencar els cànons clàssics de l’art, buscant altres formes d’expressió, també anomenades ‘avantguardes’.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s