MÀRSIES AMB ATENA

04-mirc3b3nateneaymarsias-romavaticano

El grup escultòric original va ser realitzat per Miró, un dels escultors i gravador més importats de Grècia. Conegut com l’artista del bronze, les seves obres que, actualment ens han arribat a l’actualitat en forma de còpies romanes, esdevenen un cant a la bellesa al moviment.

L’obra és un grup escultòric, ja que s’estableix una relació entre les dues figures, cadascuna de les quals està tallada en un marbre independent. Per una banda, trobem una figura femenina dempeus i totalment vestida amb un pèplum acanalat que proporciona un discret ombrejat a la seva figura. El peu esquerre està lleugerament orientat cap a fóra, fet que converteix el seu cos en una figura estàtica però alhora plena de vitalitat en les quals s’esbrina el moviment. Aquesta postura és molt típica de Miró, que intentarà trencar amb la immobilitat arcaica. El cap no s’ha conservat, igual que el braç dret.

La segona figura, també dempeus i exempta, és la d’un home musculat totalment un i amb barba. Possiblement la postura d’aquesta figura sigui el que més crida l’atenció de la composició. La diagonal que dibuixa el seu cos inclinat està perfectament aconseguida per l’autor, ja que dota a la composició d’un dinamisme equilibrat.

Ambdues escultures formen una composició en ve baixa amb vèrtex a la mà esquerra de la dona. El moviment pausat i contingut de la figura femenina i l’obert i instantani de l’home s’articulen en un equilibri perfecte.marsies

L’escultura narra una història entre Atena i el sàtir Màrsies. Segons el mite, després d’haver inventat la flauta doble (aulos), Atena la va tirar a terra perquè al tocar-la se li inflaven les galtes. El sàtir, conegut per haver-se enfrontat a Apol·lo en un concurs musical i haver acabat molt malament, va quedar enamorat del so i es va apropar amb pas lleuger, quasi ballant, a la deessa per tal d’apropiar-se de l’instrument. A partir d’aquest moment, Màrsies es convertirà en expert tocant l’aulos.

Cal esmentar que el rebuig de la flauta per part de la deessa no és merament per l’estètica. La flauta, segons molts filòsofs, es presentava com un perill per a l’ordre de l’Estat, a diferencia que la lira, que coincidia amb una estructura d’Estat harmoniosa i coherent.

L’obra original possiblement va ser la mateixa que Pausànies va descriure que estava situada en una de les cantonades del Partenó. La còpia va ser trobada l’any 1823 al mont Esquili.

”També està Atena que castiga a Màrsies per haver agafat una flauta que havia llançat lluny d’ella i que no volia que toqués”

Descripció de Grècia, LLibre l (XXlV), Pausànies