Metodologia

Per dur a terme aquest projecte hem utilitzat diversos llibres i enciclopèdies de diferents llibreries i biblioteques, pàgines web per treure’n informació, altres que ens han inspirat i, com a treball de camp, els nostres propis viatges, aquest estiu, a les ciutats i els museus dels quals parlem.

Quan ens van informar sobre el treball de recerca i finalment ens vam decidir pel tema i per fer-ho en grup, vam començar amb una visita a la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya, localitzada al Palau de Montjuïc, on ens van ajudar a buscar llibres sobre els museus, obres mitològiques, les ciutats. Allà vam començar a fer llistes de totes les escultures que hi havia a cada museu, a apuntar detalls, a agafar idees… A priori no teníem gaire clar el que realment volíem fer, sinó que teníem petites idees inconnexes: primer vam pensar en fer un itinerari turístic per aquestes ciutats i incloure els punts d’interès artístics més importants; després vam passar a contemplar la possibilitat d’incloure els museus… Finalment i aprofitant els viatges a Florència, Roma i París que estàvem a punt de realitzar a l’estiu, vam decidir centrar-nos en els museus (Museus Vaticans, Galleria Borghese, Galleria Degli Uffizi, Galleria dell’Academia, Museus Capitolins, Piazza della Signoria [no és un museu, però vam pensar que era necessària incloure-la] i el Museu del Louvre) i fer una selecció de les obres més rellevants.

Tot i que teníem la idea d’acabar el treball a l’estiu, era impossible sense veure abans les obres in situ. Així que ens vam centrar en elaborar l’apartat relacionat amb els déus olímpics i altres personatges mitològics, basant-nos en el Diccionari de Mitologia Grega i Romana de Pierre Grimal.

A l’agost van arribar els esperats viatges. En Sergio va ser el primer en marxar cap a la ciutat eterna, Roma, i, uns dies més tard, va arribar a la ciutat de l’art, Florència. Va ser una experiència inoblidable. Poder passejar pels mateixos carrers per on ho van fer personatges de la tal magnitud històrica com Cèsar o August era especial. Cada racó de la ciutat feia olor a història, cada museu destil·lava bellesa, la ciutat esdevenia un perfum de cultura i saber. Poder contemplar in situ aquelles obres que tant havia admirat darrere la pantalla d’un ordinador va ser emocionant. No cal dir el nombre de fotografies que vaig arribar a fer tot pensant en el treball! Després arribaria Florència, la petita ciutat que em va enamorar. Mirés on mirés tot em semblava una obra d’art. Fins i tot em vaig sentir marejat com Stendhal!

Més tard, a finals de mes, la Paula va posar rumb a la ciutat de la llum, París, la qual va recórrer pam a pam: l’esplèndid centre històric ple de raconets especials i idíl·lics, el magnífic patrimoni gastronòmic, social i cultural, Nôtre Dame, el bohemi barri de Montmartre, el barri Llatí, la Torre Eiffel, l’Òpera, la Sainte Chapelle i el magnífic Louvre, possiblement una de les visites que vaig gaudir més! Mirés on mirés tot em semblava elegant, chic, els edificis plens de detalls que potser no hagués apreciat de la mateixa manera si no hagués tingut aquesta passió per l’art. Veure’t rodejada d’aquests monuments, d’aquests carrers i d’aquesta atmosfera et fa sentir petita! “A Paris, tout le monde veut être acteur ; personne ne se résigne à être spectateur” – Jean Cocteau.

Després, a la tornada al setembre, ens vam reunir diverses vegades per decidir com havíem de distribuir la informació en la web. Se’ns van ocórrer algunes idees però vam decidir centrar-nos en acabar la part més extensa del treball, que era el de comentar les obres seleccionades. Quan vam tornar a l’institut, a meitats de setembre, vam parlar amb la tutora i vam decidir que la part de déus i personatges la podíem penjar per anar donant-li forma i veure què fer amb la resta d’informació mentre que acabàvem els comentaris.

Més tard, vam començar a buscar un disseny personalitzat al blog: que fos còmode, fàcil i interactiu per a tothom que volgués visitar-lo. També vam decidir que el Laocoont havia d’ésser un dels símbols de Mites de Pedra, juntament amb la magnífica obra de Cànova, Psique reanimada pel petó d’Amor. També vam començar a penjar tant les històries de les ciutats com les dels museus en qüestió. Les classes ja feia varies setmanes que havien començat i amb la pressió de segon de Batxillerat, deures, treballs, exàmens… se’ns feia bastant difícil poder dedicar-nos al 100% en el projecte. Sí és veritat que intentàvem quedar quan s’acabaven els exàmens o quan el ritme s’afluixava una mica per, llavors, fer cosetes junts i avançar i explorar WordPress. Però no va ser fins a principis de desembre que teníem ja casi totes les dades agrupades, revisades i llistes per ser penjades. Índex, introducció, autors, obres

Mica en mica, quan anàvem posant tot al blog, ens vam adonar que no tot el món que visités la pàgina tindria uns coneixements mínims sobre art i per aquest motiu vam decidir fer un glossari que inclogués les diferents tècniques de les quals parlàvem, els diversos estils que el nostre treball agrupava, els tecnicismes específics i un apartat de vocabulari que explica paraules, fets o frases específiques d’alguna obra comentada.

Una vegada va estar tot penjat va venir una de les coses que més ens ha costat en la realització d’aquest espai, i no per la seva dificultat, sinó per la precisió i el temps que necessites per enllaçar tots els continguts entre si. Les obres amb els personatges, les ciutats, els museus, els autors, els tecnicismes, el vocabulari, les tècniques… La veritat és que suposa un gran esforç.

La següent cosa que vam haver que fer una vegada anàvem acabant el procés “informàtic”, per posar-li un nom, és la memòria escrita. I com ho faríem? Tornar a copiar tota la informació però en format paper? No! En aquesta memòria vam acordar incloure la presentació, la qual incloïa la presentació del projecte, qui el realitzem, l’estructura, els objectius, les motivacions que ens han portat a fer-lo i la metodologia; la introducció que inclou què és la mitologia, l’art i aquests dos conceptes fusionats; i, per mostrar l’estructura bàsica del treball hem inclòs un exemple d’una obra, un museu, una ciutat, un personatge, un autor i les paraules del glossari, tot corresponents a la mateixa obra. Per acabar hem afegit les conclusions, la bibliografia/webgrafia utilitzada i els agraïments.

A l’hora d’escollir quina obra utilitzaríem d’exemple, no vam dubtar, vam triar-ne una que pensem que és impressionant i indispensable: l’Apol·lo i Dafne de Bernini. Llavors, seguint el fil d’aquesta obra anem a la Galeria Borghese de Roma, a Apol·lo i les paraules relacionades amb l’escultura.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s