MUSEU DEL PRADO

El Museu del Prado és un dels museus més famosos d’art del món, especialment per la seva pinacoteca, ja que compta amb una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca. Està situat a Madrid i és propietat del Ministeri de Cultura d’Espanya.

Crèdits: https://www.musement.com/en/madrid/madrid-panoramic-city-tour-prado-museum-skip-the-line-ticket-1_package
Crèdits: https://www.musement.com/en/madrid/madrid-panoramic-city-tour-prado-museum-skip-the-line-ticket-1_package

L’edifici va ser dissenyat per l’arquitecte Juan de Villanueva en 1785 com Gabinete de Ciencias Naturales, sota les ordres de Carles III. Tanmateix, el destí final de l’edifici no estaria gens clar fins que Fernando VII i la seva esposa, Maria Isabel de Braganza, van prendre la decisió de crear el Real Museo de Pinturas y Esculturas. Més tard passaría a anomenar-se Museo Nacional de Pintura y Escultura i posteriorment Museo del Prado, el qual va obrir les seves portes per primera vegada l’any 1819.

Al començament el museu comptava amb 311 quadres exposats en tres sales diferents, encara que emmagatzemava més. Durant els anys s’anirien afegint noves sales i obres d’art, destacant les obres que arribaven del Museu de la Trinitat, creat a partir d’obres d’art requisades a causa de la Llei de Desamortització (1836). Més tard, l’any 1872, aquests dos museus es varen fusionar després del destronament d’Isabel II el 1868.

Durant els segles XIX i XX el Prado va viure una situació de certa precarietat. Durant la Guerra Civil Espanyola algunes de les seves obres mestres van ser evacuades per qüestions de seguretat. Es va crear un equip de salvament gestionat per Jaques Jaujard amb el suport, entre d’altres, dels grans museus del món com el Louvre, la Tate Gallery o el Metropolitan Museum.

Als anys 60 es va produir un boom turístic que va disparar el nombre de visitants i, tot i les reformes fetes, el Museu no tenia suficient espai. No serà fins als anys 90 que es van fer unes reformes dins l’edifici.

Les obres d’art són classificades per col·leccions:

  • Pintura Espanyola: sense dubte, la col·lecció espanyola més grossa del món. Aplega des dels murals romànics creats al segle XII fins als segles XVIII-XIX amb Goya, incloent-hi pintura medieval, reneixentista, manierista, rococó, barroca, etc. Algunes de les pintures més conegudes són: El Greco → L’Anunciació, La Trinitat, la Resurrecció o la Crucifixió; Joan de Joanes → L’últim sopar; Luis de Morales → Mare de Déu amb el Nen.

  • Pintura Italiana: Cronològicament abasta des del Renaixement fins al segle XVIII, la col·lecció més gran de l’escola veneciana i, a més, té 8 obres del taller del mateix Rafael. Veiem obres com David venciendo a Goliat de Caravaggio; Venus, Adonis y Cupido de Annibale Carracci; Dànae recibiendo la lluvia de oro, La Bacanal de Venus de Tiziano…

  • Pintura flamenca: Trobarem des dels primitius flamencs com El Bosch, Van Der Weyden, Hans Hemling, etc. fins a la pintura flamenca del segle XVII: amb Rubens, Van Dyck, Jordaens o Brueghel. Tot i que més reduïda, també inclou una petita col·lecció de pintura holandesa del segle XVII amb artistes com Rembrandt o Gabriel Metsu. Algunes que sobresurten són: La reina Artemisa de Rembrandt, El pas de la llacuna Estígia per Joachim Patinir; Les noces de Tetis i Peleu per Jordaens; Les tres Gràcies, El Judici de Paris, El Jardí de l’Amor de Rubens.

  • Pintura francesa: En aquest departament les obres més famoses són les de Poussin dels segles XVII-XVIII com El Parnàs o El Triomf de David. Tanmateix trobem famosos pintors com Claudi de Lorena, Boucher, Watteau, Van Loo, Vouet…

  • Pintura alemanya: és de les exposicions més reduïdes però, tot i això, de molt bona cualitat: Albretch Dürer, Hans Baldung Grien o Lucas Cranach el Vell.

  • Escultura: Aplega des de l’escultura grega i romana fins a la del segle XVII i posterior. Destaca Les Muses o el bust de l’Apolo de Belvedere.

  • Arts decoratives: departament en el qual trobarem sobretot orfebreria.

  • Dibuixos i estampes: es destaca la col·lecció de Goya, la més gran del món.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s