NÍOBE CHIARAMONTI

04_00-niobide-chiaramonti

 

 

La Níobe Chiaramonti, còpia d’un model grec datat de la segona meitat del s. ll aC , va ser originalment trobada al s. XVl a la vil·la Adriana, situada a uns 23 km de Roma, als afores de Tívoli. Avui dia es troba situada en un dels museus que formen el famós complex dels Museus Vaticans, el Chiaramonti, raó per la qual la Níobe també rep aquest nom.

niobe-chiaramonti1
Fotografia extreta de stephenhicks.org

Aquesta escultura, realitzada en marbre i amb una altura de 1.76 metres, no té ni cap ni braços. El seu cos està cobert amb un pèplum molt treballat a través del qual podem observar la seva figura. La cama esquerra, encarregada de suportar tot el pes, està lleugerament avançada i per la posició tant de les cames com dels braços es pot intuir que s’està representant una figura que fuig o corre.

Segons les interpretacions que relacionen aquesta figura amb les que podem trobar del mateix estil a la Galeria dels Uffizi , s’extreu que l’obra podria representar una de les filles de Níobe, que tracta d’escapar d’Apol·lo i Artemisa. El mite explica que Níobe, reina de Tebes, va tenir 14 fills amb Amfíon, motiu pel qual presumia de ser millor que Leto, que només va donar a Zeus un parell de bessons. Aquests van decidir venjar la injuria feta a la seva mare matant tots els Níobides amb fletxes. Apol·lo s’encarregava dels homes mentre que Artemisa matava les dones.

La Sala de Níobe que es troba als Uffizi representa aquest moment i les similituds entre les figures han portat a pensar que aquesta interpretació és la més creïble.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: mv.vatican.va

Anuncis