PARÍS

París és la capital de França i un dels nuclis econòmics més importants d’Europa juntament amb Londres. És el destí turístic més popular del món amb més de 42 milions de visites a l’any. París és reconeguda com “La Ciutat de la Llum” (La Ville Lumière), nom que fa referència a la seva fama per l’art i l’educació. Alberga els monuments més admirats com ara la Torre Eiffel, la Catedral de Nôtre Dame, l’Arc del Triomf, el barri de Montmartre on es troba la basílica del Sacré Coeur i també compta amb institucions reconegudes a nivell mundial com el Museu del Louvre o el Museu Orsay.IMG_2356

Edat Antiga

Els Parisiipoble gal del qual deriva el nom de París, governaven sector la zona quan les tropes de Cèsar van assetjar-la. Es creu que aquest poble va fundar la ciutat entre 250 aC i 200 aC, tot i que es desconeix el lloc exacte de la fundació, si bé hi ha diversos senyals que estableixen els orígens en l’actual Île de la Cité, ja que és un lloc protegit pel riu Sena.
En 52 aC quan els romans prenen la ciutat, la rebategen donant-li el nom de Lutetia. La reconstrueixen durant el segle I en la riba esquerra del riu Sena.

Edat Mitjana i Moderna

Durant el segle IX s’hi van construir muralles de protecció sobre la ribera dreta, mentre que l’esquerra va ser destruïda en 885. L’any 987 la Dinastia Capet, la més important dinastia real europea, es fa amb el tron francès i instal·len definitivament París com la capital de França.

Amb Felip August (1190-1220) París es convertirà definitivament en la capital del regne. Es construeix una nova muralla més gran per així aconseguir més protecció, ampliada al segle XIV, per Carles V (1371-1380).

Entre finals del segle XVI i començaments del XVII, Enric IV construeix els primers conjunts arquitectònics moderns com la Place des Vosges.

El seu successor Luís XIII estén la muralla de Carles V encara més. En canvi, Luís XIV destrueix aquesta muralla i ordena construir en el seu lloc els primers grans bulevards.

Edat Contemporània

A finals del segle XVIII, la presa de la fortalesa de la Bastilla es va convertir en l’arrencada simbòlica de la popular Revolució Francesa, un procés de profunda transformació del país que s’havia iniciat a París durant els Estats Generals de 1789.

Després de proclamar-se emperador, Napoleó Bonaparte decideix que París serà la capital del seu Imperi. Posteriorment, sota el regnat de Lluís Felip, la ciutat comença a créixer ràpidament.


Durant el període del Segon Imperi de Napoleó III (1852-1870) va ser quan se li va donar a la ciutat la seva forma actual. L’emperador va pagar al Baró Haussmann perquè realitzés els canvis necessaris per convertir París en la ciutat més moderna del món. Es va enderrocar gran part de la ciutat antiga i medieval i es va donar pas als grans bulevards i als edificis moderns, el més destacat d’aquests va ser l’Òpera Garnier. Van ser construïdes canalitzacions d’aigües i altres importants obres públiques. Aquest període, però, va arribar a la fi després de la caiguda de l’emperador, derrotat en la guerra francoprussiana. En aquest moment la ciutat va ser testimoni de la formació de la Comuna de París, en la qual els ciutadans de la ciutat van buscar fundar un govern gestionat pel poble. Aquest moviment va ser cruentament dissolt després d’una heroica resistència popular.

Les dècades dels vuitanta i noranta del segle XIX van continuar donant-li a la ciutat la seva forma actual. La ciutat va ser seu de diverses exposicions universals, la més destacada de les quals va tenir lloc l’any 1889 amb motiu de la commemoració dels 100 anys de la Revolució Francesa. Per a aquest esdeveniment va ser construïda la Torre Eiffel que, encara que havia de ser desmuntada una vegada acabada l’exposició, continua actualment en el seu emplaçament original i s’ha convertit en un dels símbols de la ciutat.

París, Expo 1889

Segle XX

El segle XX es va iniciar amb la inauguració de la primera línia del metro de París, les obres de la qual havien començat en 1898. El 1900 hi va tenir lloc una altra Exposició Universal, la més notable de París, per a la qual es van construir obres notables d’arquitectura com el Grand Palais, el Petit Palais, el Museu de Orsay, el Ponte Alejandro III i l’Estació de Lió.

En 1940 la ciutat va ser conquistada per la Wehrmacht (exèrcit de l’Alemanya nazi) en el marc de la Segona Guerra Mundial. París va estar administrada per les forces d’ocupació, que la van abandonar després de quatre anys sense causar-hi destrosses de consideració en comparació als danys soferts per altres ciutats europees.

Per als aliats, París no era una plaça d’importància estratègica i per això preferien eludir l’alliberament de París, ja què el seu objectiu era traspassar aviat el riu Rin. Malgrat això, el general De Gaulle va aconseguir convèncer-los de la necessitat d’alliberar París davant el temor que un règim comunista s’instaurés en la república.

Mentre que el general Charles de Gaulle va ser el cap de govern (1958-1969), tot i els diversos esdeveniments polítics i disturbis, el poble francès la calma va tornar parcialment a la ciutat.

Sota l’administració del president François Mitterrand, en la dècada dels 80 i començaments dels 90, la ciutat va rebre un renovat impuls en el seu urbanisme i infraestructures. Es van renovar alguns espais de la ciutat com el barri de la Villette, els accessos al Museu del Louvre, es va construir l’emblemàtica biblioteca nacional…


MUSEUS

LOUVRE
LOUVRE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s