PÀTROCLE I MENELAU

arte_romana_patroclo_e_menelao

Aquesta obra realitzada en marbe actualment està situada a la Loggia dei Lanzi de la Piazza della Signoria, a Florència, i es troba envoltada d’obres tan majestuoses com el Perseu de Cellini o El Rapte de les Sabines de Giambologna, totes elles d’èpoques més actuals. L’escultura de Pàtrocle i Menelau ocupa el centre de la llotja  Originalment col·locada a l’extrem sud del Ponte Vecchio va ser, més tard, moguda fins al seu privilegiat emplaçament actual.

La composició exempta està formada per dues figures masculines nues. Una dempeus, musculada i barbuda, que porta un casc i una espasa al costat dret i que subjecta, amb una expressió serena, el segon component de l’obra, un home moribund caigut de genolls i recolzat sobre una de les cames del personatge dret.

arte_romana_patroclo_e_menelao

El personatge sostingut representa Pàtrocle, un dels pretendents de la princesa Helena d’Esparta, la qual finalment va ser entregada a Menelau. Temps després el troià Paris la raptarà, cosa que motivarà l’enfrontament entre grecs i troians. Un cop esclatà la Guerra de Troia, Menelau i el seu germà van demanar a Pàtrocle que s’unís a ells per recuperar la reina Helena. Juntament amb Aquil·les, gran amic seu i, segons es diu, amant, va resultar imparable.

Durant l’últim any de guerra, Aquil·les es negà a lluitar, ja que s’enfadà amb Agamèmnon i Pàtrocle, veient que els troians estaven a punt d’aniquilar els grecs, demanà l’armadura a Aquil·les, per tal d’ajudar-los. Durant la batalla, Pàtrocle es trobà cara a cara amb el príncep troià  Hèctor i, després d’un aferrissat combat,  va morir a mans d’Hèctor. Aquesta història és explicada en la Ilíada d’Homer.

L’obra escultòrica representa el moment en el qual Menelau troba el seu company mort i recupera el seu cos, que portarà fins al campament per ser enterrat. La seva expressió no mostra dolor, sinó que podem observar ànsia de venjança.

Aquesta és una còpia romana d’una peça original grega que estava a la ciutat de Pèrgam i fou realitzada a mitjans del segle III aC. La còpia romana va ser tallada a finals del segle I dC. Una altra versió de la composició, molt maltractada a causa del pas del temps,  va ser trobada a la ciutat de Roma. Ambdues, van passar a mans de Cosme l, el gran duc de la Toscana.

Aquesta escultura és un dels més clars exemples de les ‘’restauracions’’ improvisades que van portar a terme els escultors italians durant els segles XVI i XVII, quan reconstruïen els fragments perduts de les antigues escultures romanes. L’antic nucli de l’escultura estava format pel tors d’un home amb armadura sense cap que suportava heroicament la figura d’un company moribund.

8321261039_8eccbb311a
Fotografia extreta de flickeriver.com

La còpia més ben conservada va ser adquirida per Cosme I, immediatament després de ser descoberta a la vil·la d’Antoni Velli a Roma l’any 1570. Amb el consentiment del papa Piu V, l’obra va ser traslladada a Florència. No sabem la data exacta de la seva arribada a la ciutat, però sí que estava a Florència abans de la mort de Cosme I l’any 1574. El projecte de restauració de l’escultura, que segons les Memorie (1594) de Flamini Vacca, Menelau mancava de tors, va ser encarregada per Ferdinando II a Pietro Tacca, que va dissenyar la restauració, i a Lodovico Salvetti, que la va executar.

L’any 1830 va ser novament restaurada pel neoclassicista Stefano Ricci, que va cometre grans errors. En primer lloc, el casc que porta Menelau sembla desproporcionat (se sap que la figura original portava un de més simple). L’error més característic és el braç de Pàtrocle, que sembla gairebé dislocat. Altres errors són la sorra que ocupa la base de la figura o el genoll de Pàtrocle.

El segon grup de Pàtrocle i Menelau va ser un regal als Mèdici per part de Paolo Antonio Soderini. Actualment es troba a un dels patis del Palau Pitti.

DSC_0764
Segon grup situal al Palau Pitti

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: wikipedia