PERSEU

cellini_perseo_02

Aquesta obra, considerada una de les obres principals del manierisme italià, va ser realitzada per l’artista italià Benvenuto Cellini. Està situada a la famosa Loggia dei Lanzi de la Piazza della Signoria de la ciutat de Florència.

Aquesta composició d’uns 320 cm d’alçada (520 cm amb pedestal) està feta en bronze mitjançant  la tècnica de la cera perduda. Aquest fet resulta important, ja que aquesta tècnica semblava oblidada a la Itàlia del s. XVI on es dominava el tractament del marbre. Cellini va haver de realitzar diverses proves i esbossos preparatoris abans d’aconseguir el resultat final.

EPSON DSC picture

L’estàtua s’erigeix sobre un alt pedestal (còpia de l’original) que està decorat amb una varietat d’adorns característics de l’orfebreria. La composició està formada per dues figures humanes: un home de peu sobre un cos femení sense cap. L’home es troba totalment nu, el cabell és arrissat i curt, decorat amb una diadema amb ales. El rostre sembla enutjat i dirigeix la mirada directament cap a terra, de manera que l’espectador que es troba davant d’ell pot observar l’expressió. La mà dreta subjecta una espasa, mentre que la mà esquerra sosté el cap de la dona mentre encara continua sagnant. El cap, amb els cabells arrissats com el protagonista dempeus, manté els ulls tancats. La resta del cos està sent trepitjat per la figura masculina.

Gràcies als cellini_perseo_01atributs (casc alat i sandàlies alades) que vesteix el personatge masculí, és fàcil reconèixer en ell la figura de Perseu. L’escultura és una representació del mite que enfronta PerseuMedusa, una Gòrgona amb cabells de serp que podia convertir en pedra els homes que la miraven als ulls. Polidectes va enviar Perseu a matar a Medusa, ja que aquest rebutjava la seva relació amb Dànae, la seva mare. Gràcies a l’ajuda d’Hermes i Atena, que li van donar una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut, va aconseguir desfer-se de la Gòrgona. Un cop morta, de la sang de Medusa va sorgir Pegàs, un cavall alat amb el qual va tornar a casa.

Realment, la figura presenta aspectes que la fan indiscutiblement una de les obres més importants del manierisme italià. Cal incidir i destacar el domini de la tècnica per part de Cellini, que fins i tot va realitzar en el clatell de Perseu el seu propi autoretrat. El casc formaria les celles, el nas i la forma de la cara, mentre que els cabells del clatell de Perseu, serien la barba de Cellini.

benvenutocelliniperseoconcabezdemedusanuca
Fotografia extreta de 2.bp.blogspot.com
benvenuto-cellini
Fotografia extreta de minisdelcuento.wordpress.com

 

 

 

 

 

 

 

Cellini va tenir un romanç amb un dels seus ajudants, i va quedar tan extasiat de la bellesa del noi, que, com ell mateix explica en la seva pròpia autobiografia (Vita, 1558-1566) d’una manera sublim, li va servir de model per al famós Perseu:

‘’Solo tenía unos malos aprendices, entre los cuales había uno muy hermoso; era hijo de una meretriz llamada Gambetta. Me serví de aquel muchacho para copiarlo, porque no tenemos otros libros que nos enseñen el arte, sino la naturaleza.’’

La figura, exposada al costat del David de Miquel Àngel o el grup de Polixena, va ser encarregada per Cosme l de Mèdici després de convertir-se  en duc de la ciutat. El tema va ser escollit per ell mateix probablement per establir un paral·lelisme entre la seva política pacificadora i la mort del monstre a mans de Perseu.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: wikipedia