TECNICISMES

  • Contrapposto/Contraposat: Manera de disposar el cos humà en una escultura, que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d’un eix vertical per evitar la simetria i la llei de la frontalitat. És característic de l’escultura clàssica grega i del Renaixement.
  • Corba praxiteliana: Postura utilitzada per Praxíteles per dotar de cert moviment a les figures i consistent a recolzar tot el pes en una de les cames i així inclinar el maluc oposat. Molt usat pels grecs.
  • Escultura dempeus: Tipologia escultòrica que representa una figura situada en posició dreta.
  • Escultura eqüestre: Tipologia escultòrica en la que la figura representada es troba muntat a sobre d’un cavall.
  • Escultura exempta/cos rodó: Es diu de l’escultura que no està adossada, que està treballada per tots els seus costats i que, per tant, es pot mirar des de tots els angles.
  • Escultura jacent: Tipologia escultòrica que representa una figura estirada o ajaguda.
  • Escultura monocroma/policromada: En el primer cas, escultura amb absència de color o amb només un; en el segon cas, escultura pintada amb dos o més colors.
  • Escultura sedent: Tipologia escultòrica que representa una figura asseguda.
  • Estructura serpentinata: Recurs escultòric consistent a reproduir el gir en espiral ascendent de les figures. Està relacionada i és una extensió del contraposat. Es va començar a utilitzar en escultures de l’Antiga Grècia a finals del període clàssic i durant el període hel·lenístic. És una característica estilística del manierisme.
  • Escultura simètrica: Una composició és simètrica quan el pes visual dels elements està repartit de manera equivalent pel que fa a un dels eixos principals, vertical o horitzontal. El tipus més usat és el de la simetria bilateral segons l’eix vertical. També existeix una simetria pel que fa a un eix diagonal. En general la simetria implica estatisme.
  • Grup escultòric: Escultura integrada per un conjunt de figures.
  • Mènsula: Element arquitectònic encastat i sobresortint d’un mur, la funció principal del qual és la sustentació d’altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d’una llinda, etc.
  • Sfumato: Tècnica pictórica consistent a esfumar els contorns de les figures per tal d’integrar-les de manera més naturalista en l’atmosfera de l’escena. Parlem d’sfumato en l’escultura quan la llum llisca uniformement per la figura.
  • Tècnica dels draps mullats: Tècnica de l’escultura grega que consisteix a representar els vestits adherits al cos, com si estiguessin molls, de manera que fan visible l’anatomia del cos.