TORS DE BELVEDERE

blog_hd_1265796_2605434_tr_torso_belvedere

-R

El Tors de Belvedere és un fragment de l’estàtua d’un nu masculí signada per un escultor del qual no es coneix res sobre la seva vida, Apol·loni d’Atenes. L’escultura va ser descoberta a la plaça del Campo de’Fiori de la ciutat de Roma durant el papat de Juli ll. Va passar a formar part de les col·leccions Vaticanes al voltant dels anys 1530 i 1536 i es va convertir en una de les escultures antigues més admirades pels artistes fins als nostres dies.

torso_del_belvedere_forse_aiace_telamonio_che_medita_suicidio_i_sec-_ac-_di_apollonios_forse_da_bronzo_greco_del_200-150_ac-_ca_01La figura masculina, anatòmicament perfecta i musculada, sembla seure’s sobre la pell d’un lleó. Durant segles arqueòlegs, historiadors i naturalistes han intentat esbrinar qui és realment el personatge que l’autor va intentar representar en la seva obra però, l’estat en el qual es troba la l’escultura, sense cames, braços ni cap ha fet d’aquesta una tasca realment difícil.

Una de les primeres interpretacions relacionaven la pell del lleó amb Hèrcules, atribut del semidéu. No obstant això, aquesta teoria va quedar anul·lada a finals de s. XlX quan el naturalista Carl Hasse va apuntar que ni les característiques de la cua, ni la de les potes representades a l’obra coincidien amb les d’un lleó.

Va ser en aquest moment quan van entrar en joc les figures del ciclop Polifem o la del sàtir Màrsies.

Avui dia però, la hipòtesis més acceptada identifica l’escultura amb l’heroi grec Àiax el Gran en l’acte de meditar el seu suïcidi. S’explica que durant la guerra de Troia, el guerrer es va tornar boig quan Ulisses li va treure les armes a Aquil·les. Aquesta interpretació ve gràcies a diversos testimonis figuratius que expliquen que el cap estava recolzat sobre la seva mà dreta, que sostenia l’espada amb la qual s’anava a treure la seva pròpia vida.

L’escultura, datada del segle l aC ( còpia d’una de bronze de la primera meitat del segle ll dC) va servir d’inspiració per molts artistes com Miguel Àngel, Rubens, Turner, Rodin o Picasso. Des del Renaixement fins a l’actualitat ha sigut, més acadèmicament parlant, una de les majors obres d’art del món juntament amb l’Apol·lo de Belvedere i el Laocoont.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: dzialkrytyczny.blog.onet.pl