VENUS DE CIRENE

ITALY LOOTED ANTIQUITIES

L’escultura de la qual avui dia podem gaudir en els Museus Vaticans és una còpia d’una còpia. L’original d’estil hel·lenístic va ser realitzada pel famós escultor grec Praxíteles, però es va perdre. No així la còpia romana que conservem, que fou descoberta l’any 1912 a la que fou una ciutat grega, Cirene (Líbia). Fins a l’any 2008, la còpia romana va ser exposada en els Museus Vaticans i després a les termes de Dioclecià (fent al·lusió al lloc on havia sigut trobada, en uns banys d’època trajana). Al 2008, però, la cort italiana va acceptar el seu trasllat a la ciutat on havia estat descoberta.

praxiteles-aphrodite-of-cyrene-ca-340-330-bc-roman-copy-ca-100-bcL’escultura, dempeus, exempta i tallada en marbre, representa la deessa de l’amor Afrodita (Venus). El moment escollit per a la seva representació és en sortir del mar  [Venus Anadiomena (αναδυομενη” (la que surt de l’aigua)], fet que donava una excusa per a la seva nuesa, ja que en l’antiguitat la nuesa femenina en l’escultura, al contrari que la masculina, no era gaire acceptada.

Tot i que ni els braços ni el cap es conserven, l’escultura manté una postura femenina i sensual. La composició segueix la famosa corba praxiteliana que fa recolzar tot el pes en la cama dreta, motiu pel qual el contraposat, decorat amb un drap amb molts clarobscurs i un dofí (animal sagrat d’Afrodita), està col·locat a la part esquerra (dreta per a la figura) de la composició.

La llum llisca per la superfície del marbre, tècnicament molt ben treballat. Praxíteles només juga amb la llum en el mantell i en el sexe de la deessa.

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: djkonservo.wordpress.com