VENUS DE MÈDICI

venus_medici_pushkin

L’origen d’aquesta obra hel·lenística no està documentat. Se sap que ja era coneguda l’any 1559 a Roma, quan escriptors com John Evelyn a les seves memòries la descriurà com un ‘’miracle de l’art’’. L’any 1638 l’escultura estava a la Vil·la Mèdici de Roma. L’obra fou enviada a la ciutat de Florència l’agost de 1677 per demanda expressa del papa Inocenci XI, que volia censurar-la perquè creia que estimulava el comportament obscè. Passarà llavors a formar part de la Tribuna dels Uffizi. Amb l’arribada de Napoleó, l’any 1800 l’obra serà enviada a Palerm per salvar-la. No obstant això, la pressió diplomàtica farà que finalment sigui enviada a París en 1803. Arran la caiguda de Napoleó, l’escultura va tornar a Florència el 27 de desembre de 1815.

L’escultura, tallada en marbre possiblement a Atenes, és una còpia del segle l aC d’una original grega de bronze realitzada per un escultor anònim clarament inspirat en l’obra de Praxíteles.

12
Fotografia extreta de museumsinflorence.com

La figura femenina representada dempeus i totalment despullada correspon a Venus en el moment en què la deessa està sortint del bany. La deessa intenta amagar amb el braç dret els pits. La mà esquerra es col·loca estratègicament per tal de no mostrar el sexe. Destaquen les formes realistes que dóna l’autor a la seva composició i la manera de tractar una situació quotidiana. L’escultura, d’uns 156cm d’alçada, va ser trobada sense braços. Les restauracions que van dotar l’escultura de braços van ser realitzades per Ercole Ferrata, que va posar uns dits manieristes llargs i fins, que començaran a ser reconeguts com a inapropiats al segle XIX.

 

La Venus deriva del prototip de l’Afrodita de Cnido (350 aC), escultura amb la qual Praxíteles va crear el primer nu d’una deessa sortint del bany, sorpresa, amb un gest de pudor. Aquest signe de pudor, que els grecs van nomenar aidos, es va convertir en un tema molt recurrent en l’hel·lenisme com es pot observar a la Venus Capitolina o la Venus Capiligia.

L’escultura serà un punt clau del Grand Tour per a viatgers i artistes que la van visitar, copiar i venerar, convertint-la així en una de les escultures més reproduïdes de tots els temps. Es van realitzar còpies en marbre per a Lluis XIV, es van fondre petites estatuetes de bronze per ser repartides als gabinets de col·leccionistes… També els pintors es van sentir atrets per la bellesa de la figura: Botticelli va pintar la deessa en una de les obres més importants del Renaixement, El Naixement de Venus, i l’alemany Zoffany la va retratar a l’interior de la Tribuna rodejada d’experts.

1280px-sandro_botticelli_-_la_nascita_di_venere_-_google_art_project_-_edited
                                                                           –Naixement de Venus – Botticelli

L’escriptor Lord Byron intentarà descriure-la en un dels seus poemes remarcant que és impossible d’escriure allò que és indescriptible.

Allí també estima la Deessa sota el marbre, i satisfà
al voltant l’aire de bellesa; respirem
dolçor i només veure-la ens retorna
una part de la seva immortalitat; el vel
del cel està a mig fer descorregut;
estada, cos i rostre revelen
el que l’Esperit pot fer quan la Naturalesa fracassa;
i als adoradors insensats d’antany
els enviem la llum interior que pot modelar una ànima així

Childe Harold’s Pilgrimage, Lord Byron

Tornar a la pàgina anterior -> OBRES


Fotografia emprada a la capçalera extreta de: wikipedia

Anuncis