Aquest blog ha estat realitzat per dos estudiants de batxillerat de l’institut Gallecs, de Mollet del Vallès, en el marc del treball de recerca obligatori en el currículum: Sergio Vidal Fernández, alumne de la modalitat social-humanística i Paula López Moreno, estudiant de batxillerat humanístic, i ha estat tutorat per Laura Lucas González, professora de llengües clàssiques del centre.
Jo, el Sergio, sóc una persona molt interessada en la bellesa de l’art i el seu impacte en la societat, ja que estic totalment d’acord amb Oscar Wilde, quan deia en la seva obra The Decay of Light ‘Life imitates Art far more than Art imitates Life’ (La vida imita l’art molt més que l’art imita la vida). Crec que el que trobem a la natura no és realment el que hi ha en ella, sinó el que els artistes ens hi han ensenyat a trobar. De nou Wilde ho exemplifica amb la boira de Londres, que havia existit durant segles però que les persones no trobaven bella fins que alguns artistes no ens van ensenyar la seva bellesa.
D’altra banda, he estudiat llatí durant tres anys, suficients per poder comprendre millor les llengües que parlo, català i castellà, i també per ensenyar-me a estimar la cultura de la qual sóc fill. He realitzat aquest treball amb el propòsit d’unir dos mons que estimo. No puc estar més content d’haver decidit fer un projecte que no em resulti feixuc, que em permeti aprendre més de tota la riquesa cultural que persones en una altra època van deixar esculpida en la pedra i que, a més, pugui oferir a altres persones l’oportunitat de veure l’art com un símbol d’història a més de símbol de bellesa.
Espero que MITES DE PEDRA assoleixi aquesta fita i us pugui mostrar la riquesa d’un món en part desconegut. Espero que us agradi!
I jo, la Paula, sóc una alumna entusiasta del batxillerat humanístic, tot i les dificultats creixents d’aquest últim curs. Des de sempre he tingut un especial interès per la cultura clàssica; m’atrau tot allò relacionat amb ella: la mitologia, els costums, el pensament, la història… A part d’això, m’apassiona l’art, que penso que ens pot transportar a un món paral·lel al nostre a través de les obres i que permet sovint donar forma als nostres sentiments. Admiro especialment Frida Kahlo, pel seu carisma, per la complexitat de la seva vida, per la seva forma de pensar i per la seva obra… “Creían que yo era surrealista, pero no lo era. Nunca pinté mis sueños, pinté mi propia realidad.“
Tant el Sergio com jo volíem fer un treball sobre mitologia o sobre art però, clar, les possibilitats eren infinites i els resultats podien ser inabastables. Per això, quan la nostra futura tutora ens va proposar realitzar aquest projecte junts i, a més a més, emparellant l’art i el món clàssic no vaig poder dir que no em venia de gust, hauria mentit. No em podia engrescar més fer un treball de recerca, -tots sabem com resulta de llarg i feixuc- en el qual ajuntéssim allò que més m’agradava. Sabia que hi hauria vegades que em faria mandra o no tindria temps i acabaria aclaparada, però vaig tenir el convenciment que tots aquests “mals moments” serien molt diferents si hagués escollit un altre tema que simplement “m’agradés” i no em fes sentir plena com l’art!
Així, estic orgullosa de poder presentar-vos aquest projecte realitzat amb molta il·lusió i a més juntament amb un dels meus millors amics. Gaudiu-ne!!
MITES DE PEDRA 