VOCABULARI

• Acròpolis: Part de les ciutats gregues i d’altres civilitzacions, situada al punt més elevat d’un turó, on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió, i en què es reunien les personalitats importants de la ciutat per a actes també importants. L’Acròpolis més coneguda és la d’Atenes. Els edificis més importants d’aquesta són el Partenó, l’Erectèon i el temple de Niké Àptera.

• Caduceu: Aquest símbol del déu Hermes era en principi una branca d’olivera amb dos brins de llana, però més endavant es va anar substituint successivament per dues cintes blanques i després per dues serps entrellaçades i mirant-se cara a cara. La branca d’olivera es va convertir finalment en una vara amb puny i dues ales esteses. Va ser un regal del déu Apol·lo i va servir per aturar la lluita entre dos serps (les serps van deixar de lluitar i van envoltar la vara).

• Cànon clàssic: Terme que s’aplica a partir de l’art clàssic al conjunt de proporcions ideals per a la representació perfecta de l’ésser humà.

• Clàmide: Peça de vestir lleugera, feta de llana, que es vestia com a capa entre els soldats de la cavalleria i els efebs grecs entre els segles V aC i lll aC.

• Cornucopia/Corn de l’abundància: Banya d’Amaltea, que Zeus va trencar sense voler. Tenia el poder d’oferir desitjos. Posteriorment, la banya es va desvincular d’Amaltea per esdevenir símbol de riquesa. Usualment, se la representa plena de fruites i flors que vessen, com a signe d’abundància de la natura. També pot contenir riqueses minerals, monedes, etc.

• Eneida: Gran epopeia nacional romana escrita per Virgili. Integrada per dotze llibres i inspirada en les dues epopeis gregues, l’Odissea i la Ilíada. Va ser un encàrrec de l’emperador August amb la finalitat de glorificar l’Imperi donant-li un origen mític.

• Escola de Rodes: Una de les escoles més famoses del període grec hel·lenístic. Definida com a colossalisme i moviment. Busquen allò colossal i gigantesc, el moviment cargolat i l’expressivitat.

• Exvot: Objecte que s’ofereix en do a un déu, Jesucrist, la Verge, un sant, en compliment d’un vot, en record d’un benefici rebut. Es penja a la paret, al sostre, del temple, de la capella, etc.

• Grand Tour: Va ser el nom donat a un viatge de diversió/instrucció per Europa, que realitzaven principalment els joves de classe mitjana alta. El costum es va imposar des del 1600 fins a l’inici dels desplaçaments de masses durant la dècada de 1840 amb els ferrocarrils, i el viatge solia anar associat a un itinerari predeterminat.

• Guerra de Troia: El conflicte comença quan en les noces de Tetis i Peleu, Eris (La Discòrdia), com no és convidada, llença una poma amb la inscripció “per a la més bella” i Atena, Hera i Afrodita comencen a discutir sobre qui d’elles ho és. Li demanen a Zeus fer de jurat però aquest li demana a Hermes trobar a algú corrent perquè faci el paper de jurat i l’ecollit serà Paris, un pastor que resultarà ser fill de Príam i Hècuba, reis de Troia. Aquest escollirà Afrodita, ja que va fer-li la promesa de donar-li l’amor de la dona més bella, Helena d’Esparta. Paris s’encamina cap a Esparta i l’acullen com a convidat de Menelau, espòs d’Helena. Més tard aquests dos fugiran cap a Troia i el conflicte es servirà, Menelau s’anirà amb el seu exèrcit (format per Agammèmnon, Aquil·les, Odisseu, Àjax, Pàtrocle…) a recuperar Helena. Els grecs estaran 10 anys de setge davant de Troia, i sobreviuran saquejant pobles del voltant. Agammèmnon li pendrà a Aquil·les una esclava que van obtenir com a botí i aquest s’indignarà i no combatrà. Pàtrocle decideix combatre amb les armes del seu amic Aquil·les per fer recular els troians però Hèctor el matarà. Aquil·les s’enfadarà tant que matarà Hèctor i passejarà el seu cadàver pel voltant de la ciutadella de Troia. Finalment Príam aconseguirà el cos del seu fill. Paris, més tard, aconseguirà amb l’ajuda d’Apol·lo matar Aquil·les disparant-li al taló amb una fletxa. Els grecs, seguint un plà d’Odisseu, es retiren per apoderar-se de la ciutadella. Construeixen un cavall de fusta, el deixen com a ofrena a les portes de Troia i s’amaguen. Dintre d’aquest es trobaran els guerrers grecs preparats per lluitar a la senyal dels seus companys. Els troians fiquen el cavall dins la ciutadella i celebren que la guerra s’ha acabat i en el moment que tothom dorm, els grecs surten del cavall i obren les portes de la ciutat. La resta de guerrers grecs penetra la muralla de la ciutadella i aconsegueixen conquistar-la.

• Himàtio: Peça de roba utilitzada a l’Antiga Grècia. L’utilitzaven tant dones com homes, era molt llarga, de llana i de forma quasi circular.

• Ilíada: Poema èpic grec atribuït a Homer (segle Vlll aC) compost en hexàmetres per ser recitat oralment pels rapsodes. L’obra, dividida en 24 cants, narra una part de la guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la ciutat de Troia (Ílion) per part de les tropes aquees comandades per Agamèmnon amb el propòsit de recuperar Helena, la muller del seu germà Menelau, raptada per Paris, fill de Príam, el rei de Troia.

• Koré: Tipus d’escultura típica de l’època grega arcaica (s. VIII-VII aC) que representa una donzella vestida, normalment sacerdotessa.

• L’ase d’or: És una obra d’Apuleu del s. II aC, per a molts, la primera novel·la de la història de la literatura (escrita en llatí). També és coneguda com a Les Metamorfosis d’Apuleu.

• Mecenes: Persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc. La figura del mecenes apareixerà durant el renaixement, i deu el seu nom al noble romà Mecenas, protector d’artistes sota el govern d’August.

• Mèdici: Llinatge acabalat que promogué activament el mecenatge de l’art florentí. Encapçalaren el govern de la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia. Van governar durant uns tres segles, des del segle XlV-XV fins a la seva davallada al segle XVlll.

• Mènades: Éssers femenins divins estretament relacionats amb el déu Dionís (o Bacus). Les primeres mènades van ser les nimfes que es van encarregar de la criança de Dionís i que posteriorment van ser posseïdes per ell, qui els va inspirar una bogeria mística.

• Metamorfosis: Extens poema escrit per Ovidi que consta d’uns 12000 hexàmetres dividits en 15 llibres on es recullen 250 mites i llegendes grecs i romans. Tenen la característica comuna de la transformació de personatges i éssers en animals, plantes i constel·lacions. Està presentat en ordre cronològic des de la creació de l’univers fins a la divinització de Juli Cèsar.

• Paludamentum: En la república de Roma, l’imperi i l’imperi bizantí, el paludamentum era una capa usada pels comandants militars i, menys habitualment, per les seves tropes.

• Pàtera: El terme pàtera designa un plat ampla, baix i de poca profunditat. Es destinava a rebre una beguda, sobretot en un context ritual, com una libació.

• Pèplum: Vestit femení d’ús comú a tota la Grècia antiga, consistent en una peça de roba rectangular que després d’un primer plec superior contenia dues parts iguals cenyides per un cinyell i que restaven unides pel damunt de les espatlles.

• Pètasos: Barret rodó amb ala ampla i plana que duien els grecs al gimnàs. Amb ales, és un dels atributs del déu Hermes.

• Polos: Alta corona cilíndrica que usaven les deesses de l’Antic Orient Pròxim adoptada pels antics grecs per representar a les deesses mare Rea, Cíbele i Hera.

• Psicopomp: És el guia (conductor o barquer) de les ànimes dels morts. És a dir, el déu Hermes.

• Putto/Amoret: Un motiu ornamental que adopta la figura de nen nu i alat. El terme italià putto, molt difós en la literatura i en la historia de l’art, deriva del llatí putus. Abundant durant el Renaixement i Barroc.

• Teogonia: Obra poètica escrita per Hesíode. Està en discussió si ha de ser datada en el segle Vll aC o en el segle Vlll aC. L’obra narra l’origen del Cosmos i el llinatge dels déus de la mitologia grega, fins llavors propagada per medis orals.

• Venus Victoriosa: En l’art neoclàssic, aquest títol s’utilitza amb el sentit de ”Venus victoriosa sobre els cors dels homes” o en el context del Judici de Paris (com per exemple en l’escultura Paolina Borghese de Canova.